Didàctica de les ciències

Ens fem preguntes

Una bona pregunta ens pot portar a bones respostes; així doncs, hem de buscar i formular preguntes que ens portin a processos d’investigació. Moltes vegades en pot sortir un projecte ben interessant sense tenir-ho previst.

Cal tenir en compte que tots interpretem; és per això que, quan demanem als alumnes que facin alguna cosa i no ho fan de la manera que nosaltres ho esperàvem, tendim a pensar que no ens han escoltat, etc.

TREBALLEM MANERES DE FER PREGUNTES, PREGUNTES INTERESSANTS.

Si els nens i nenes veuen que nosaltres fem preguntes, ells s’acostumaran a fer-ne. Però, quines són les preguntes que ens interessen? Per començar, no ens interessen o no ens haurien d’interessar aquelles preguntes que es troben només buscant a l’enciclopèdia.

A l’hora de preguntar i de fer-nos preguntes, tendim molt als “perquès?”. Hem de procurar de suprimir-los una mica, no fer-ne tant us.

Quan fem preguntes, hem de relacionar-les amb les “formes de mirar”, tal i com ens va explicar la Conxita Marquez.. Per exemple:

“Són iguals tots els cucs”
“Què tenen de semblant els cucs”
etc.

Podem fer preguntes que ens demanen explicació; un exemple seria per parlar de l’estructura de l’animal: “Què té el pop per desplaçar-se?”.

Un altre tipus de preguntes són preguntes sobre hipòtesis: “Què passaria si els cucs no mengessin?”.

QUAN FEM PREGUNTES HEM DE TREBALLAR AQUESTA ESTRUCTURA:

Aquesta estructura ens servirà per pensar sobre un organisme o conjunt d’organismes (ecosistema). L’exemple que vam veure a una de les primeres classes sobre els aglans hi té molt a veure.

A la classe, el David ens ha demanat que penséssim en preguntes, tenint en compte tot això que explicat fins ara. Jo me n’he plantejat 2:

D’on obtenen l’aliment, les abelles? Com s’alimenten?
Per què els cangurs es desplacen fent salts?

Desplaçaments

Hem treballat els desplaçaments de diferents animals. Ja fa dies que en David ens va demanar que, per grups, escollíssim 3 o 4 animals que es despalcessin de maneres diferents, i que féssim una maqueta del desplaçament d'un d'aquests animals.

Nosaltres vam escollir la papallona, el dofí, el lleopard i el cuc de terra, i vam decidir de fer la maqueta de la papallona. Hem elaborat un blog, on hi ha explicats el desplaçament de cada un d'aquests animals, i altres característiques. També hi podeu trobar el resultat de la nostra maqueta, vídeos sobre els 4 animals i, finalment, preguntes que ens vam plantejar sobre la papallona.

Per tal de compartir i mostrar els desplaçaments dels animals que hem escollit cada grup, hem fet una "fira de maquetes"; cada grup s'ha situat en una taula, i la resta de grups anava passant per veure les maquetes de la resta, quin era el moviment d'aquell animal, per què es movia d'aquella manera, etc. Ha estat interessant poder veure les maquetes de les companyes, totes m'han semblat molt ben fetes, cadascuna amb les seves peculiaritats.

Aquestes són les diferents maquetes:

En David ens ha comentat les nostres maquetes; ens ha fet adonar que nosaltres hem donat més importància a com quedava la papallona, que no pas a la representació del seu desplaçament relacionat amb l'estructura de l'animal. En un principi, ens ho hem pres una mica negativament, però ell ens ha fet adonar d'allò que altres vegades ja hem parlat: de l'error se'n aprèn. No ens ho ha dit per "tirar-nos per terra" la nostra feina, sinó per mirar de millorar-la o tenir-ho en compte per a una altra vegada.

Quines conclusions en trec d'aquesta sessió?
Fer veure als nostres alumnes les diferents maneres de desplaçaments dels éssers vius, és una manera perquè vegin un exemple de diversitat en el món.

Hi ha animals que, tot i ser completament diferents aparentment, també trobem regularitats i punts en comú entre ells; és el cas del peix manta i la papallona, dos animals que tenen alguna cosa en comú en el seu moviment.

En funció del desplaçament que té, cada animal té una estructura corporal o altra. El desplaçament no només té a veure amb l’estructura del cos, sinó també amb la funció de relació.

Equivocar-se no és dolent; hem de procurar que els infants ho tinguin clar, i fer-los veure els errors des del tacte, amb cura.

Innovem: Projecte ambiental a l'escola

Avui ha vingut la Mari Arpi, de l'escola bressol Gespa, per explicar-nos una proposta que han tirat endavant entre tots els mestres, alumnes i famílies de l'escola bressol, així com també especialistes sobre el tema; es tracta d'un projecte ambiental que va sorgir de la necessitat i les ganes de voler dur a terme una cosa diferent. Aquest projecte es va repartir en 3 anys: durant el 1r any es va fer la part ambiental i de residus; al 2n any van fer l'hort ecològic. Es tracta d'un hort circular, de manera que els nens i nenes poden fer feines alhora; al 3r any es va fer una bassa, que està tancada a l'accés dels infants per motius de seguretat.

La Mari ens ha presentat diverses propostes i activitats que fan a l'escola, vinculades amb aquest projecte ambienta. En funció de l'edat dels infants, les activitats són unes o altres, però totes basades principalment en l'experimentació i el contacte directe. M'ha cridat molt l'atenció que totes les imatges que es presenten als nens són imatges de coses naturals (no dibuixos); d'aquesta manera, la informació primera que ells reben és una informació "real" i propera. A més de les imatges reals, la majoria de joguines i materials són naturals; com ens ha dit la Mari, actualment els nens i nenes estan acostumats a "clicar un botó i la cosa ja funciona"; d'aquesta manera, estem formant a infants depenents. Considero que hem de procurar fomentar l'autonomia dels petits, i aquesta proposta de tenir materials naturals a l'aula és una bona manera perquè els infants creixin sense dependre únicament d'un objecte que ja ho fa tot sol. També ens ha comentat que si fan activitats amb animals, els tornen al seu hàbitat. És molt interessant treballar amb elements naturals a l'aula, i molt enriquidor pels nostres nens i nenes; ens ajudarà a descobrir coses sobre el nostre entorn, i a qüestionar-nos per què són així.

Algunes d'aquestes propostes i activitats són les següents:

LES DEIXALLES

Infants 0-1 any:

- Activitat basada en els ocells (l'ocell és el fil conductor de l'aula de 0-1 any); van al bosc per fer observació i experimentació.

- Mural del bosc. En aquesta activitat hi ha un element que em va cridar molt l'atenció i vaig trobar interessant: el mural no el pinten amb pintura, sinó que utilitzen iogurt i tints naturals! D'una banda, crec que és una bona manera de prevenir algun "ensurt" en cas de que algun infant es mengés la pintura; d'aquesta manera no passaria res, ja que és iogurt. D'altra banda, però, si els infants en una altra ocasió fan un mural o alguna activitat semblant amb pintura de veritat, i pensen que si s'ho posen a la boca no passa res, potser és una mica contradictori. Tot i així, penso que és una bona idea.

- Porten un ocell a l'aula, i juguen amb ocells i casetes nius.

- Juntament amb els nens i nenes de 1-2 anys, fan exploració dels diversos tipus de sòl: argila, humus, sorra, etc. També experimenten amb aigua i els diferents tipus de sòl.

- Experimentació amb sòls i llavors.

Infants 1-2 anys:

- Van al bosc a recollir deixalles; fan servir carretons, cistells...

- Mural de la prada amb elements naturals.

- Fan germinar aglans al seu bosc.

Infants 2-3 anys:

- Fan un berenar i separen residus.

Activitats conjuntes (0-1; 1-2; 2-3):

- Fan compost a l'escola; serà per l'hort, però se'n emporten una mica a casa.

- Separen les deixalles (25è aniversari de l'escola).

- Un dissabte de plantada amb les famílies.

L'HORT

* L'objectiu de l'hort és augmentar la biodiversitat. L'hort es comença a utilitzar a partir del mes d'octubre, i fins a final de curs.

Infants 0-1 any:

- Experimentació amb sòls i llavors.

- Exploració de diversitat de sòls: argila, humus, sorra. També experimenten amb aigua i els diferents tipus de sòls (juntament amb els infants d'1-2 anys).

Infants 1-2 anys:

- Visita a l'hort del senyor Ramon; allà escolten el conte de l'hort, a partir de productes naturals (pastanaga, pebrot, etc.).

- Exploració dels cargols; fan una capsa pels cargols.
- Els racons de l'hort a l'aula; en aquest espai de l’aula, a la paret hi ha bossetes de plàstic transparents amb mostres dels diversos tipus de sòls.

- Juntament amb els nens i nenes de 2-3 anys: Mural de l’hort; Els infants de 2-3 ho fan al pati amb humus, sorra, etc.; els infants de 1-2 fan el mural a l’aula (hi ha un infant amb paràlisi).

Infants 2-3 anys:

- Van a buscar cucs de terra; Fan un terrari pels cucs.

- Fan cucs de terra amb plastilina per posar-los al mural.

- Recollida i observació dels fruits de l’hort.

Activitats conjuntes:

- Els infants porten fotografies de plantes de casa seva; se’ls va demanar que fessin 3

fotografies com a màxim. A les fotos hi havia de sortir l’infant amb la planta.

- Les famílies aporten informació sobre les plantes que coneixen i es fa un mural;

posteriorment també es fa un llibre, i cada família se’n emporta un.

- Cada infant apadrina un arbre del bosc; és una “mostra” de lligam amb l’escola; els infants

agafen una responsabilitat (cuidar el seu arbre).

- Per carnestoltes, es disfressen d’éssers vius del bosc.

* A l’hort hi tiren caputxines (no productes químics); es busquen llavors orgàniques, que no estiguin manipulades.

LA BASSA

Infants 0-1 any:

- Experimentació amb elements naturals i aigua.

- Fan moure l'aigua amb diferents estris.

- Juntament amb els d'1-2 anys: Expliquen el conte d’”El peix taronja” i el conte de “La bassa”. Porten fotografies d’una bassa.

Infants 1-2 anys:

- Enganxen elements naturals al mural.

- Fan un mural transparent de la bassa.

- Fan moure l'aigua al pati.

Infants 2-3 anys:

- Acoloren l'aigua amb maduixa.

- Fan moure l'aigua per un circuit (amb molinets, etc.).

- Juguen a fer bombolles (canvi de forma de l'aigua).

Activitats conjuntes:

- Munten una peixera amb tritons, granotes, crancs de riu, peixos, etc. a l’escola. Aquests animalons, posteriorment, aniran a la bassa.

- Observen els crancs de riu.

- Les famílies fan menjadores d’ocells per la bassa, s’inaugura la bassa amb les famílies.

- Posen menjar a les menjadores (no hi posen llavors, perquè a l’hivern amb el vent volen); interessa que els infants vegin com els ocells van a buscar el menjar.

- Plantada amb les famílies.

La Mari ens va explicar que quan plou ho aprofiten perquè els nenes i nenes juguin, experimentin amb la pluja, el fang, s'embrutin i facin "xip-xap"etc.

Com ha de ser un mestre de ciències?

Aquesta és una pregunta que, amb l'assignatura de Didàctica de les ciències, ens ha sorgit i, fins i tot, inquietat a moltes de nosaltres.

Per ser una bona mestra, no només de ciències, sinó MESTRA en tots els sentits, a l'aula ha d'haver-hi comunicació, conversa; per això, és necessari disposar l'aula i els materials de manera que la conversa pugui fluïr; no ens posarem donant-nos l'esquena els uns als altres, en fileres, etc., i és important que la mestra formi part d'aquesta conversa i, per tant, es posicioni de la mateixa manera que els infants. Segons com estiguin col·locats els materials i la disposició de l'aula i els infants, ens indicarà quina és la manera de treballar del mestre.

Una bona manera de generar converses és la rotllana; d'aquesta manera, tots ens veurem les cares i tindrem unes converses molt més productives i interessants!! Penso que aquesta organització genera una actitud activa per part de l’alumnat i, a més estimula i facilita el debat a classe. És a dir, fomenta que l’alumne tingui el protagonisme a classe, aconseguint un aprenentatge significatiu dins de l’aula.

Així és com hem fet la classe d'avui; no era exactament una rotllana, sinó més aviat una U, però ha hagut de ser així per falta d'espai. D'aquesta manera, hem fet un petit debat sobre com ha de ser un mestre de ciències.

El primer pas i un dels més importants és transmetre als alumnes les ganes de conèixer i aprendre. Si això no és així, tindrem una aula amb alumnes desmotivats, i això no és el que volem!

Preguntes i converses; així també aprenem!

Hem de fer que els infants, des de ben petits, s'acostumin a raonar, argumentar, discutir, etc. Per això hem plantejar-los situacions i converses que donin joc, que creein diferents punts de vista per tal que ells defensin davant dels altres les seves opinions, i puguin valorar les de la resta. Les interaccions o converses es poden donar des de diferents perspectives:

Mestre - Infant
Infant - Mestre
Infant - Infant

El que hem de tenir clar, i també plasmar-ho als nostres alumnes, és que el saber pot circular i tots aprenem junts.

Cal que tinguem en compte que si nosaltres, com a mestres, no som capaços de mirar amb uns altres ulls (imaginar, pensar...), difícilment aconseguirem que els nostres alumnes ho facin.

Hem de fer preguntes; és millor una bona pregunta (la qual pugui generar converses, projectes, experiències i noves preguntes), que no pas una llarga explicació (que pot acabar aburrint a l'alumnat i provocar desinterès). En les preguntes hi participem tots; en les explicacions, només és la mestra qui intervé.

Ara bé, quan parlem de "preguntes" acostumem a associar-ho a pregunta - resposta; hem de procurar que això no sigui així, sinó que a partir d'una pregunta (tant per part del mestre com per part dels alumnes) puguem crear converses.

Tota persona, quan es fa una pregunta ja té alguna idea, alguna possible resposta; passa el mateix amb les experiències. Però des de l'escola, hem d'ampliar aquestes idees inicials. Tot això va força lligat amb els models, és a dir, treball d'idees que ens ajuden a veure les coses.

Aprenem equivocant-nos

Un altre punt clau és veure els errors com a algo positiu; l'error és un pas més cap a l'aprenentatge, en forma part. Aìxò no només ho hem de tenir clar els mestres, sinó que els infants també ho han de saber, per tal que quan s'equivoquin no es quedin cohibits i prefereixin no participar per si de cas s'equivoquen. No hem d'evitar l'error, sinó aprofitar-nos-en per aprendre.

Experiències directes: el millor aprenentatge

En tots els àmbits, però potser especialment en ciències, hem de proposar als infants activitats que parteixin de l'experimentació i experiències inductives, és a dir, anar de l'experiència al concepte abstracte; els infants necessiten viure les experiències, tenir un aprenentatge significatiu. A partir de l'experiència construirem el coneixement, que posteriorment ens portarà a allò abstracte. D'aquesta manera, és a dir, experimentant, observant, explorant, etc. serà més fàcil provocar interessos als infants, encara que es tracti d'una cosa desconeguda per ells. Aquest tipus de propostes són molt atractives per a ells; després ja passarem a la part més de reflexió, conversa, etc.

Per atraure l'atenció dels infants i provocar els seus interessos, també és important generar un ambient, una atmosfera a l'aula, sel·leccionant els materials més adequats, la situació del mobiliari, etc.

Com ho expliquem?

Aquest COM ha d'anar vinculat amb el QUÈ; com a mestres, hem d'incorporar una manera de veure i viure la ciència.

La metodologia basada en la comunicació, argumentació, etc. pot semblar negatiu per a algunes persones, ja que és un mètode més lent; però cal tenir en compte que també és molt més profund i efectiu.

Un dels problemes que tenim els mestres és que no sabem per què fem les coses, és a dir, amb quina finalitat les fem. Hem de tenir clars els nostres propòsits; si nosaltres no som capaços de plantejar activitats amb algun objectiu o fi, els nostres alumnes dificilment captaran l'essència de les activitats que els proposem.

Com ens ha dit el David: "Som mestres biològics i culturals; arriba un moment en què la biologia ens prepara per la cultura. Si som animals culturals, la nostra funció com a mestres és generar un entorn culturalment ric".

Quan treballem per racons, hem de parlar-ne posteriorment, és a dir, establir converses.
Per molta gent, la ciència és DUBTE - EXPERIMENT - RESPOSTA, però això no és així. Quan observem, no només ho fem amb els ulls, sinó també amb els nostres coneixements prèvis.

Aquí teniu un vídeo en què es reflecteix bastant bé com aconseguir un aprenentatge basat en l'experimentació, la comunicació, l'exploració, etc. El tros de vídeo que va des del minut 4'45 fins al 6'30 és el que té veure més amb l'assignatura i el que reflecteix millor el que hem anat veient i aprenent fins ara.

Per acabar, m'agradaria compartir el fragment d'un article que he trobat a la xarxa, molt vinculat a la meva pregunta inicial: "Com ha de ser un mestre de ciències?".

La primera i més important obligació del mestre és aconseguir silenci. No pas un silenci de son o d'embadaliment, sinó el silenci productiu del cervell que escolta i processa, que mira i entén, que pensa i aprèn. Tots els mestres sabem que la feina ben feta es nota en els ulls dels alumnes quan segueixen una explicació. Només hi ha una manera d'educar: quan el mestre ensenya i els alumnes aprenen.

La segona obligació del mestre ha de ser despertar en els seus alumnes el valor impagable de la curiositat. Sense curiositat i sense preguntes, no hi ha aprenentatge possible. No cal esdevenir clown, ni fer cursos accelerats d'empatia i atenció; n'hi ha prou d'una bona dosi de didàctica i d'una gran dosi d'entusiasme. Ser mestre avui demana tenir la força d'entusiasmar-se.

Una classe no és mai una classe particular a 25 o 30 alumnes aïllats com compartiments estants. Les explicacions es fan al grup sencer aprofitant la capacitat que tenen d'interrelacionar-se, d'ajudar-se, d'explicar-se les coses.

El mestre d'avui estima els alumnes i la feina, està preparat i explica amb seguretat, amb ordre i amb disciplina; té la capacitat de comunicar-se; és capaç d'entusiasmar-se i d'entusiasmar els alumnes.

(SER MESTRE, AVUI, Diari de Girona)

Ensenyar i aprendre ciències naturals, un procés de canvi de models

Aquest dimarts, dia 8 de novembre, ha vingut la Conxita Marquez per fer-nos una xerrada sobre el procés de modelització. Ha estat una xerrada molt interessant, i ha tingut molt a veure amb les darreres classes de ciències que hem fet amb el David. Crec que m'ha aportat molt, i m'ha ajudat a acabar d'entendre el model d'ésser viu.

Així dons, continuem parlant de ciències i de com ensenyar-les als nostres infants!!

Per què es formula preguntes, el científic?

- Per trobar respostes

- Per ser capaç de comprendre el món

És molt important que els infants es trobin davant de situacions que els inquietin, els facin "reaccionar", per tal que es plantegin preguntes... sinó, no obtindran mai respostes! Aquí en veiem un clar exemple:

Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar què li havia ajudat a ser científic, respongué: “Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Què heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?”

Si volem ser capaços d'explicar...

Hem de tenir ganes de conèixer, és a dir, ens hem d'emocionar; per fer-ho, hem de provocar situacions en què els nens i nenes s'"emocionin" i tinguin moltes ganes d'aprendre coses noves.

Hem de mirar el món amb ulls nous (estem acostumats a mirar el món amb uns ulls quotidians); hem de fer-ho com la ciència, és a dir, a partir de fenòmens.

Hem d'imaginar i representar , per tal de saber comunicar als altres les idees que tenim. Així, podrem constrastar idees.

ENS EMOCIONEM!

No es tracta d'emocionar-nos "perquè sí", sinó per generar preguntes. En una aula d'infantil es demana què fan els conills?

Els infants responen:

- Mengen

- Fan caca

- Es mouen

- Oloren

- Tenen fred

Però també ens contesten amb respostes relacionades amb les 3 funcions bàsiques dels éssers vius:

- S'amaguen als caus (relació)

- S'alimenten de fulles (nutrició)

- Respiren oxigen (nutrició)

- Tenen fills (reproducció)

Amb aquestes respostes, podem veure que els infants ja tenen interioritzat el concepte d'esser viu; ja saben que tots els animals tenen coses en comú (mengen, respiren, tenen fills, es belluguen, etc.). El que hem de fer com a mestres, és crear i plantejar situacions en què es donin aquests aspectes, per tal que els nens i nenes tinguin ganes de conèixer, explorar, experimentar, etc. Hem de motivar-los i fer que s'emocionin!! Han de fer-se preguntes i buscar respostes.

MIREM EL MÓN AMB ELS ULLS DE LA CIÈNCIA!

Es tracta de fer un canvi en la manera de mirar, de parlar, de pensar...

Per què podem assegurar que un conill és un ésser viu?

- Tot ésser viu prové d'un progenitor.

- Capten estímuls del medi; segons l'estímul donaran una resposta o altra.

- Tot ésser viu intercanvia matèria i energia amb el medi, i el modifica.

Quan demanem als infants "Què fan els éssers vius?" volem que passin del pensament quotidià (mengen, es belluguen...) a com la ciència es mira els éssers vius (nutrició, relació i reproducció), com he exemplificat anteriorment.

L'infant evoluciona generant noves maneres de mirar, al parlar de:

Diversitat <-------> Regularitat

Davant d'una mateixa cosa hi trobem diversitats i regularitats. Exemple: Tenim 3 cucs de seda; Tots són iguals? Es comporten de la mateixa manera? Què tenen en comú?

Per tant, podem dir que aquests 3 cucs, malgrat ser diferents, tenen coses en comú o que aquests 3 cucs, malgrat ser iguals, tenen coses diferents. Cal tenir en compte que un mateix fet no sempre és percebut de la mateixa manera.

Canvi <-------> Conservació

Aquest és un tema que preocupa molt als infants

- Quan un ésser viu creix, què canvia i què es conserva?

- Es creix (canvia) quan un vol créixer?

- Com sabem que continua sent el mateix pollet, si en créixer canvia?

- Les coses canvien, però d'aquest canvis què es conserva?

Per tal que els infants prenguin consciència dels canvis i vegin que una mateixa cosa va canviant amb el pas del temps, es pot fer a partir de l'observació d'algun element; per exemple, veure els canvis d'un cuc de seda fins que es converteix en papallona.

* Per tenir evidència dels canvis, podem mesurar, pesar, etc.

Macro <-------> Micro

Un exemple clar pels infants de perspectiva macro és el de "menges i fas caca" (allò que entra surt; és algo que veus). Però a dins el nostre cos també hi passen coses (perspectiva micro), com l'exemple que vèiem dies enrere amb uns infants que s'imaginaven com era un peix per dins i el dibuixaven.

Hem de relacionar "macro" i "micro". Per exemple: Una mongeta, de què està feta per fora? I per dins? Un exercici interessant de fer amb els infants és que dibuixin, que representin allò que s'imaginen abans de mostrar-los realment què hi ha dins la mongeta.

Dins <-------> Fora

Ens plantegem una situació; prenem com a exemple un elefant. Formulem la pregunta següent als infants: Què li entra? / Què li surt?. Cada infant ha de dibuixar allò que creuen que entra i surt del cos d'un elefant. Les idees dels infants són aquestes:

- Hi ha un nen que dibuixa com l'elefant toca l'herba, i relaciona el tacte amb el sistema nerviós (dibuixa una espècie de circuit que va des del peu fins el cervell de l'elefant).

- Un altre nen, després de fer el dibuix, diu: "En menjar o beure, tot passa a la sang".

- N'hi ha un que diu "L'aigua li arriba a tot el cos".

És interessant que aquestes activitats siguin primer a nivell individual, però que després es treballi a nivell de grup. Tant pot ser en petits grupets o en gran grup; si es fa en petits grups, cada grup pot treballar un dels aspectes sobre el que han dit de l'elefant.

Continuïtat <------> Discretització

En els canvis, encara que ens semblen que es resulten d'un dia per l'altre, hi ha un procés, una continuïtat. És el cas de les estacions de l'any; les presentem com a coses totalment separades (hivern-primavera-estiu-tardor), però a nivell ambiental no és així.

Els canvis poden ser continus o sobtats, però la ciència els fa discrets a partir de les fases o etapes.

Tornant a l'exemple del cuc de seda que es transforma en papallona, amb els infants és un tema que es pot treballar molt a l'aula. Per tractar el tema de la continuïtat i la discretització, podem observar les estapes d'aquest procés.

Abans <-------> Ara <-------> Després (dimensió temporal del canvi)

Un pollet: Com era abans? (OU) / Com serà després? (GALLINA) --> Preguntes sobre el creixement.

Aquí <-------> Allà

- On estava abans allò que s'ha transformat en pollet?

Els canvis els podem veure des d'una dimensió temporal i des d'una dimensió espaial; és a dir, tot canvi es produeix en un espai i en un temps.

IMAGINEM I REPRESENTEM!

Hem de ser capaços de donar respostes i representar-les per comunicar-ho als altres. A la vegada que estem creant noves maneres de mirar, també imaginem i representem. En l'exemple de l'elefant es reflecteix això: els infants imaginaven què entrava i sortia i ho representaven mitjançant el dibuix.

Imaginar i representar no és una cosa que cada infant hagi de fer per ell mateix, sinó que és molt important de poder compartir els seus pensaments i representacions amb els altres nens i nenes, per tal de fomentar un ensenyament i aprenentatge a partir de la cooperació; tots aprenem de tots.

Els models evolucionen:

3 aspectes bàsics del procés:

- Manipular: els permet plantejar-se preguntes.
- Preguntes orientades a promoure la modelització

- Interaccions en el grup - classe, utilitzant diferents llenguatges. La interacció ha de ser una xarxa d'interaccions. Per tant, no ha de ser la interacció típica de PREGUNTA - RESPOSTA - AVALUACIÓ, és a dir, una interacció triàdica o centrada en el mestre.

Els infants han de veure que el mestre no sempre és el centre de la conversa, de manera que s'adonin de que allò que ells diuen també és interessant i vàlid.

La flotabilitat: sura o s'enfonsa?

Segur que de petits tots hem fet experiments amb objectes o materials que suren, que s'enfonsen, que barrejats amb altres substàncies canvien les seves característiques, etc. Doncs avui hem pogut tornar a sentir el que sentiem en observar fenòmens com la flotabilitat.

A partir de la primera pràctica (La flor sorpresa) en David ha proposat que la segona pràctica hi tingués una relació; com que amb l'experiència de La flor sorpresa es tocava el tema de flotabilitat, aquesta segonsa pràctica es centra més en aquest aspecte, i d'una manera més propera als infants -són propostes que podem portar a l'aula d'infantil-.

En David ens ha proposat treballar amb objectes que floten i que no floten, i també d'objectes que a partir d'una petita modificació passen de no flotar a flotar (o a la inversa). Els materials i objectes que ens ha presentat han estat els següents:

       - 3 pots amb aigua (o líquid transparent)
       - 2 ampolles de vidre: una tenia líquid groc a dalt i líquid transparent a baix,
          i l'altra a l'inversa
       - Plastilina
       - Fruits d'un arbre
       - Rajoles petites
       - Claus
       - Balança

El nostre grup hem hagut d'experimentar i observar amb les ampolles on hi havia el líquid groc i el líquid transparent. Hem agut d'esbrinar què hi havia a cada ampolla.

En principi, totes teniem clar que el recipient en què la part de dalt era groga i la part de baix transparent contenia oli i aigua; l'aigua, en ser més densa que l'oli, es queda a sota.
El que ens tenia més desconcertades era l'altre recipient; hem dit que la substància groga continuava sent oli, però no acabavem de tenir clar què era la substància transparent.
Primer hem volgut comprovar què passava si barrejavem les dues substàncies, de manera que hem agafat ll'ampolla i l'hem agitat. En un moment, les dues substàncies s'han barrejat, i ha fet molta espuma, però mica en mica ha anat tornant com abans (transparent a dalt i groc a baix), tot i que lo transparent s'ha quedat amb un color com blanquinós durant una bona estona. Hem anat fent hipòtesis: "Pot ser que lo transparent sigui sabó, o algún tipus de gel de bany" (hem pensat en la possibilitat que pogués ser sabó perquè hem vist que feia molta espumera); "I aigua amb sal? O aigua oxigenada"; també hem dit que podia ser alcohol.
La veritat és que no teniem cap resposta convincent i consolidada, i tot s'ha quedat en hipòtesis. Al final de la classe, en David ha comentat que la primera ampolla, com ja havíem dit, contenia oli i aigua; i ara bé la resposta esperada: què hi havia a la segona ampolla? La substància transparent era oli corporal, i la substància transparent aigua amb colorant groc!! Quan he sabut la sol·lució he pensat que era evident... ens hem trencat el cap pensant moltes possibilitats, i la resposta era molt més fàcil del què ens pensavem!

Voleu veure un experiment amb líquids que no es barregen?

Els materials que s'utilitzen són: mel, sabó, aigua (colorant verd),

oli i alcohol (colorant vermell).

La segona part de la pràctica ha consistit en el següent: cada grup tenia una safata amb aigua, i un tros de plastelina. En David ens ha demanat què pensàvem que passaria si posem una boleta de plastelina a la safata amb aigua; algunes hem dit que s'enfonsaria i altres que suraria... la boleta de plastelina s'ha enfonsat. Aleshores ens ha dit que busqúessim alguna manera perquè la plastelina surés (però amb la mateixa aigua, és a dir, sense afegir-hi ni treure res). De seguida hem trobat la resposta! Perquè la plastilina suri, hem de modificar-li la forma; hem aplanat el tros de plastilina hi ha surat. Hem anat provant altres modificacions, i algunes suraven i altres no; fent un aro primet també ha surat

També hem pogut veure que encara que suri, si després l'enfonsem ja no torna a surar; si algun dels espais és ocupat per una mica d'aigua també s'enfonsa.

Per tant, perquè la plastilina suri, hem de repartir el pes per la superfície.

A l'hora de fer experimentacions sobre la flotabilitat amb els infants, hem de tenir en compte:

Informar-nos bé sobre els materials que volem escollir. Per exemple, si volem treballar la flotabilitat de la fusta, hem de tenir que algun tipus de fusta sura i altres no.
Utilitzar conceptes que s'adaptin a les seves competències i coneixements; densitat: amb els infants podem o no utilitzar aquest concepte. En cas que l'utilitzem, hem de mostrar-los què significa a través dels exemples. Exemplificar és molt important perquè els nens i nenes tinguin present allò que els estem explicant.

He trobat una experiència a una aula d'infantil, que està molt relacionada amb l'últim experiment que vam fer nosaltres: la plastilina sura o s'enfonsa?

Una història... en la que tot s'esdevé alhora

L'aula és un lloc en que tot passa alhora; a la vegada que aprenem a llegir, escriure, dibuixar, etc. també estem aprenent valors, normes i maneres de comportament.

La manera com els infants es comporten entre ells, és com veuen que ens comportem nosaltres amb ells. És important tenir present que els infants aprenen més per allò que els mostre, que no pas pel què els dies (fets, no paraules!!).

Per tal de fomentar que hi hagi més d'un aprenentatge a la vegada, la nostra aula ha de ser un lloc adequat perquè aprenguin a fer-se preguntes sobre el seu entorn; els infants han de poder investigar sobre fenòmens que els siguin propers. Per això, a la nostra aula hi haurà d'haver molta comunicació; ha de ser un espai adequat per actuar i emocionar-se, a la vegada que aprenem i comprenem el món. La comunicació és l'eix de tot aprenentatge.

Com diu Maria Arcà: "A l'escola s'aprèn parlant, però es parla quan es té alguna cosa a dir, quan les experiències concretes necessiten ser discutides, representades, comunicades o resoltes, mitjançant un treball col·lectiu -a la pròpia classe-".

Com provocar interessos als infants?

No només hem de generar situacions i aportar coses a l'aula, sinó que ho hem d'enfocar d'una manera atractiva pels infants; én funció de la manera com ho enfoquem, generarem interessos o no.

Els infants han de COMPRENDRE; en el comprendre hi ha poca repetició. Si les nostres aportacions es basen en una contínua repetició, hi haurà poca comprensió. A l'aula, l'infant necessitarà temps per fer processos reflexius.

A l'hora d'ensenyar, hi ha 6 conceptes que s'interrelacionen entre ells; són els següents:

Fer / Crear

A partir de l'OBSERVACIÓ; per observar cal saber què busquem, què és allò que volem observar. Quan observem, no només ho fem amb els sentits, sinó també amb el que ja sabem (partim de l'experiència). a través de les nostres idees; per això, si allò que observem "no ho sabem", no ho connectem amb el que perceben els sentits.

Per fer i crear, a part de l'observació, també hem de CLASSIFICAR, BUSCAR EVIDÈNCIES, EXPERIMENTAR, etc.

Pensar / Emocionar

Si les aportacions dels alumnes són traspassades com a explicació o tema de la classe, els infants s'emocionen, els interessa més allò que s'explica, ja que és una cosa que han proposat ells i veuen que pot ser interessant per a tots.

Per pensar i emocionar hem de FER-NOS PREGUNTES, HIPÒTESIS, IMAGINAR, FER ABSTRACCIONS, etc.

Comunicar / Contrastar

Quan fem observacions, no ha de ser només un treball individual ni a partir de la veu, sinó que és interessant poder-ho compartir amb la resta i buscar altres maneres de transmetre-ho, de comunicar-ho: representant-ho amb dibuixos, maquetes, etc.

Per comunicar i contrastar hem de CONVERSAR MENTRE INVESTIGUEM, CONTRASTAR IDEES, IDEES, INFORMACIONS, MANERES DE FER, etc.