Començaré explicant el que ha estat la primera pràctica. Es titula "La flor sorpresa". Quan vaig sentir aquest títol em va entrar curiositat i ganes de saber de què tractava això de "La flor sorpresa". No vaig haver d'esperar gaire, però el resultat em va deixar, precisament, bastant sorpresa, bocabadada. Anem per passos.
Els materials que se'ns demanaven per fer aquest "experiment" han estat els següents: tisores, full de paper (amb la flor de 6 pètals dibuixada), llapis o bolígraf i una safata amb aigua.
Tot seguit hem anat seguint un procediment:
- Hem retallat la flor.
- Hi hem escrit un missatge a la part central.
- Hem doblegat els pètals cap a dins.
- Finalment hem deixat la flor de paper a la safata amb aigua; al principi la flor flotava una mica, però mica en mica s'ha anat mullant fins que... ELS PÈTALS S'HAN OBERT, de manera que es descobria el missatge que havíem escrit.
* PDF de la flor sorpresa
A partir d'aquí, ens hem hagut d'anar formulant hipòtesis per tal de respondre'ns la pregunta que ens hem hagut de fer totes: Per què ha passat?? És a dir, Per què els pètals s'han obert? i Per què no s'ha enfonsat, el paper? (que és el que m'esperava d'entrada).
Doncs bé, la resposta a aquesta qüestió la té un fenòmen físic anomenat capil·laritat. La capil·laritat és una propietat dels líquids que depèn de la seva tensió superficial (que, al seu torn, depèn de la cohesió del líquid), que li confereix la capacitat de pujar o baixar per un tub capil·lar. Quan un líquid puja per un tub capil·lar, és degut al fet que la força intermolecular entre les seves molècules és menor a la adhesió del líquid amb el material del tub.
A partir d'aquí, ens hem hagut d'anar formulant hipòtesis per tal de respondre'ns la pregunta que ens hem hagut de fer totes: Per què ha passat?? És a dir, Per què els pètals s'han obert? i Per què no s'ha enfonsat, el paper? (que és el que m'esperava d'entrada).
Doncs bé, la resposta a aquesta qüestió la té un fenòmen físic anomenat capil·laritat. La capil·laritat és una propietat dels líquids que depèn de la seva tensió superficial (que, al seu torn, depèn de la cohesió del líquid), que li confereix la capacitat de pujar o baixar per un tub capil·lar. Quan un líquid puja per un tub capil·lar, és degut al fet que la força intermolecular entre les seves molècules és menor a la adhesió del líquid amb el material del tub.
Les molècules d'aigua es van "donant de la mà". Per això, l'aigua té tendència a adhereir-se a les parets del tub capil·lar i tira cap amunt, ocupant els forats o espais que hi ha, fins que els tubs no poden suportar més la pressió de l'aigua; és en aquest moment que els pètals es despleguen.
També cal puntualitzar que l'aigua (H2O) té unes propietats; per una banda, l'oxigen té unes càrregues positives amb molta força, mentre que les càrregues de l'hidrogen són més suaus.
Altres exemples de capil·laritat:
- L'aigua puja per la terra degut en part a la capil·laritat, i alguns estris d'escriptura com la ploma estilogràfica o el retolador també es basen en aquest principi.
- En el cas dels arbres, la capil·laritat fa que l'aigua pugui arribar fins a les fulles.- Quan suquem la punta d'un terròs de sucre al café i aquest va pujant fins que el terròs queda tot impregnat de cafè.
Una de les preguntes que m'he fet ha estat si retallant una flor amb 5 pètals (enlloc de 6) i que el centre de la flor fos un cercle (enlloc d'un hexàgon) passaria el mateix (els pètals s'obririen?). És per això que ho he volgut comprovar.
Si voleu consultar més sobre aquest tema:
Us deixo un vídeo molt curiós en el que es fa un petit truc de màgia partint del fenòmen de la capil·laritat:
