L'educació del segle XXI

En David ens ha portat el reportatge "Crear hoy las ecuelas de mañana", del programa Redes.
Richard Gerver vol retornar la passió per l'ensenyament als mestres i el plaer per aprendre als alumnes. En aquest reportatge s'emfasitza la gran diferència entre els alumnes d'avui en dia - que han nascut i crescut en l'era de les noves tecnologies, l'internet, les xarxes socials, etc.-, als alumnes de la generació passada; hi ha hagut un canvi brutal en tan sols uns anys.

Segons Gerver, tots sempre hem nascut igual; però l'entorn i les condicions actuals han canviat, i és per això que els nens i nenes canvien com a persones a mesura que van madurant. Al nens d'aui, se'ls "bombardeja" amb experiències, coneixements i informació; saben més coses, però no necessàriament són més sabis.
Els nens aprenen més per si mateixos i dels seus amics, de les xarxes socials, etc. que no pas a la pròpia aula. Per exemple, ara no necessiten l'ajuda dels pares a l'hora de fer els deures, sinó que es connecten a Internet i allà troben tota la informació que volen. L'accés a internet genera un nou tipus de coneixement.

Al reportatge es parla del concepte d'aules intel·ligents, les quals proposen un tipus d'educació en què els alumnes pensen de forma global, i a la vegada desenvolupen la capacitat per analitzar el món d'una manera original, única i crítica amb les idees establertes; a la vida real, tot s'interrelaciona, i és així com es treballa en aquest tipus d'aules.

EL CANVI

Tot això és la realitat que vivim tots actualment, tant els mateixos alumnes, com els pares i mestres. Però hem de saber treure'n el màxim partit d'aquests avantatges dels que la societat d'abans no disposava, tot i que, sobretot des de casa, hem de procurar que els infants no n'abusin. És per això que, com a mestres, hem de crear interessos als infants, que vegin que el que treballem a l'aula té un sentit per a ells i una funcionalitat en el seu dia a dia.
  

Una de les coses que considero que hem d'anar millorant, és que els nostres alumnes no es vegin sotmesos a la pressió que fa uns anys vivien els nens i nenes en els resultats acadèmics, i que molts de nosaltres també hem viscut. Hem de procurar que els infants es sentin còmodes a l'aula, que hi entrin amb ganes d'aprendre i conèixer coses noves i d'aprofundir els seus coneixements inicials, amb l'ajuda de la resta; és a dir, que l'aula sigui una comunitat d'aprenentatge en la que tots hi participem activament. I que, sobretot, com a mestres, no perdem la passió per ensenyar!

Del conte a la ciència!!

Aquesta sessió del laboratori ha tractat d'això: treballar les ciències basant-nos en el conte de la Rínxols d'Or. El David ens ha posat el vídeo sobre aquest conte, d'un programa infantil molt conegut (Una mà de contes):



Un cop vist, hem hagut de pensar activitats per treballar l'educació científica a la nostra aula, tot partint d'aquesta història.
Jo al principi no sabia massa com enfocar-ho; m'ha costat trobar un paral·lelisme entre un conte i les ciències. Però després entre totes hem anat trobant propostes molt interessants:

- Pesar-nos: Es tracta de plantejar als infants si realment, quan nosaltres mengem, el nostre pes canvia inmediatament, fins el punt de poder trencar una cadira quan ens hi asseiem (com li passa a la Rínxols d'Or). Potser el que falla no és el nostre pes, sinó el material de la cadira o de l'objecte en qüestió.
Seria interessant fer preguntes als infants del tipus: Després de menjar pesarem més? ... i podem ho podem provar, portant bàscules a la classe; i posteriorment interpretar-ho i arribar a una conclusió. D'aqueta activitat se'n podria derivar una altra de molt relacionada: Mesura i comparació d'objectes.

- Treballar el canvi: Partint dels 3 ossos (gran, mitjà i petit) es podrien tractar els canvis que han fet ells des de que eren més petits, fer-los veure que els seus pares també havien sigut petits i que ara són grans... TOTS CANVIEM. Es tractarien temes de genètica i evolució. Podem proposar als infants que facin un recopilatori de fotografies dels seus pares, des de que eren petits fins ara; veure quines semblances tenien els seus pares/mares quan tenien la mateixa edat que ells, etc. Treballaríem a partir de les comparacions.

- Fred / Calent: Una pregunta que els podem fer als infants és per què al conte la tassa petita crema menys que la mitjana i la gran, i si això de veritat també passa, o només és el conte. Podríem fer un petit debat, exposant les opinions de tots els nens i nenes, i posteriorment comprovar-ho. Ho podem provar variant-ne el material, la superfície i la quantitat, i així esbrinar si la tassa petita és sempre la que crema més. En el cas que fos així, hauríem de demanar-nos PER QUÈ?
Si escollim 3 recipients de la mateixa mida (enlloc de una tassa gran, mitjana i petita) hem de advertir als infants que no tots tenen la mateixa quantitat de líquid. Però crec que és millor que ho reproduïm igual que en el conte, és a dir, posant una tassa gran, mitjana i petita, i omplint-les totes fins a dalt. Un cop tinguem les tres tasses plenes, demanaríem als infants quina creuen que és la tassa que crema més. Ho comprovaríem aprofitant per introduir-los un estri per mesurar la temperatura (el termòmetre- Sabeu què és això? Per a què serveix? Com funciona?) i, teòricament, en el mateix moment les 3 tindrien la mateixa temperatura. Per fer-ho bé, posaríem un termòmetre a cada tassa. Els podem demanar què creuen que passarà amb la temperatura de les tasses d’aquí a una estona: cremaran tant com ara; quina estarà més calenta, etc. I també ho comprovarem. Hem de deixar que els infants puguin participar en aquestes activitats; poden posar ells els termòmetres dins les tasses, mirar quin número marquen, etc. El mestre no és qui té tot el saber, sinó el que orienta.
Nosaltres, al laboratori amb el David hem vist que al principi tots 3 recipients tenen la mateixa temperatura i que, al cap d’una estona, la tassa gran és la que crema més i la petita la que crema menys, és a dir, és la que s’ha refredat abans.
- On van a parar els cereals que es menja la Rínxols d’Or?: Podem donar-los una silueta d’una nena que representi la Rínxols d’Or, o d’un ós, i que dibuixin el recorregut que fan els cereals quan ens els mengem. Posteriorment en parlaríem, faríem una conversa i els nens mostrarien a la resta les seves representacions.
El David ens va explicar una experiència semblant amb infants de 5 anys; se’ls va donar macarrons de veritat i amb la silueta d’un nen o nena de la classe havien d’enganxar-hi macarrons segons el camí que fan quan ens els mengem. Un incís que podem fer és demanar als nens si quan ens mengem els macarrons ens els mengem tots sencers, per tal de fer-los veure que els poden trinxar (així podem treballar amb diferents estris com són morters, ganivets, forquilles...) i després enganxar-los a la silueta.
- Agut/ Greu: Es pot treballar la comparació reproducció de les veus dels nens i nenes de la classe, utilitzant l’ECODAT (sensors sonors).
- Treballar el tema de l’hàbitat: Els ossos realment mengen cereals, viuen en una casa i dormen en un llit com el nostre?
- El model d’ésser viu: Per què s’espanten els ossos? Què tenen els ossos que fa que s’espantin com nosaltres? (relació amb el conte: els ossos s’espanten quan senten el crit de la Rínxols d’Or).
- Regularitats i diferències: Fer-los veure que els ossos són iguals, però també diferents. Hi ha diversitat d’ossos (ós panda, ós polar, ós bru...). A partir d’aquí, també podem treballar què tenen en comú i què no els infants de la classe.
Sempre hem de fer que allò que treballem amb els infants sigui visible en algun racó de l’aula, a partir d’imatges, fotografies, objectes, murals...
Com ja he dit, al principi em costava visualitzar alguna activitat partint d'un conte. M'ha semblat una sessió molt maca, interessant i diferent. Pels infants és molt atractiu poder fer activitats que girin entorn a un tema o, en aquest cas, un conte conegut i més en el camp de les ciències que per a ells és ple de misteris i de "màgia". 
Per a ells, fer activitats de ciència a partir d'un conte és molt atractiu; és tractar un tema quotidià per a ells i portar-lo a una experiència nova.

Gràcies a les propostes que hem anat fent entre tots/totes, se m'han anat acudint noves idees per treballar les ciències a partir d'una cosa tant quotidiana pels infants com és el conte; això va molt relacionat amb el que es diu a la lectura La ciència de la quotidianitat: "Sabem moltes coses i, junt amb la resta de companys, n'aprenem encara més".  

Què ens fa iguals? Què ens fa diferents?

Aquest és un altre projecte que es va dur a terme a una aula de P5, el qual tractava sobre fer adonar als infants que tots ells tenen coses en comú, però també moltes coses diferents; són iguals però diferents alhora.

Una de les activitats consistia en, a partir d'un Powe Point, anaven sortint parts de la cara d'un nen o nena de la classe, i entre tots havien d'endevinar qui era. Amb els infants és interessant veure i fer-los adonar que ells tenen trets característics dels seus pares, per tal de tractar temes de genètica.

A l'aula, podem treballar molts aspectes dels infants que els fan diferents: el peu, l'alçada, la mà, els ulls, la cultura, els cabells, etc. És un tema molt atractiu per a ells, ja que es parla sobre característiques seves, i es senten identificats; es poden comparar entre ells i veure amb què coincideixen i amb què no amb la resta de companys de la classe.

COM TREBALLAR-HO?
  • L'alçada: Portar una cinta mètrica a l'aula perquè els infants es medeixin; per fer-ho més vivencial, es poden medir els uns als altres; en un full anirem anotant les alçades. Es pot fer un diagrama de barres amb cintes de diferents colors, o papers, etc., fer-ho d'una manera visual pels infants, per tal que ells puguin fer comparacions d'una manera fàcil; així, podran veure qui té el mateix número de peu, qui és igual d'alt, etc. 
  • El peu: Els infants es dibuixen la mida del seu peu (resseguint-lo) i porten una sabata de quan eren petits, per fer la comparació d'ara i abans.
  •  Les empremtes: Plasmen les seves empremtes de diverses parts del cos, com ara els dits, els llavis, etc.
Una altra activitat es titula "Records de la meva història"; cada infant porta una capsa amb records de quan eren més petits, i ho expliquen a la resta de la classe. Aquesta capsa la deixen en un racó de l'aula. És, en part, una manera de veure que tots han sigut bebès, i segurament alguns dels records els tenen en comú (el xumet, per exemple).

REFLEXIÓ:

Hem de treballar aspectes sobre la diversitat a l'aula, ja que cada vegada més ens trobarem amb infants més diferents; ells han de veure que malgrat les diferències aparents, també poden trobar punts en comú, i que la diversitat no és cap obstacle a l'hora de relacionar-se amb la resta, sinó al contrari.
A partir de treballar les diferències entre els infants de la classe, també seria interessant veure les diversitats i regularitats entre diferents éssers vius (com ja vam veure en la nostra sessió de la Conxita Màrquez).

Experiència educativa: mares i fills

En David ens ha presentat un projecte que es va dur a terme al CEIP Rellinars (escola semirural), en una aula amb infants de 3, 4 i 5 anys. El projecte duia per nom Mares i fills/filles de la nostra classe.

Aquest projecte comença quan la Maria, la mestra de l'aula, mostra una fotografia als nens i nenes: "Podrieu pensar idees que us passin pel cap veient aquesta foto?". És una manera perquè els infants imaginin, obrin la mentalitat... A partir d'aquesta pregunta, es fa una conversa col·lectiva, en què es parla de mares i fills partint de la fotografia que els ha ensenyat.

A continuació, la Maria els fa una altra pregunta: "Què us transmeten aquestes imatges?". Es tracta de fotografies de mares i fills de diferents cultures i llocs del món; són realitats molt diferents a la que estan acostumats els nostres infants. Algunes de les respostes són: "Una cabanya; la mare està embarassada; és un lloc trist".

Ara toca buscar semblances i diferències; "Ens cuida igual la mare que una persona del carrer?". En tractar aquest tema, a l'aula es genera un ambient càlid, proper. La mestra procura que s'instal·li una cultura amb un bon ambient.

Cada nen escull una imatge i s'inventa una història; després fan una conferència davant els seus companys i els graven. Aquestes conferències, després les miren i en parlen; s'estableix una altra conversa. Això és molt beneficiós per a ells, ja que comporta una sèrie d'avantatges pels nens i nenes:
  • Capacitat d'expressar-se.
  • De més grans, no els suposarà un problema parlar en públic.
  • Ordenen les idees que tenen al cap.
  • Accepten les crítiques de la resta i aprenen a fer-ne.

La Maria els proposa fer-se fotos amb les seves mares, com ho fa el fotògoraf Bru Rovira en la seva exposició "Maternitats". Cada nen fa de fotògraf d'un altre nen de la classe; ells escullen el lloc on fer-se la foto amb la mare, prenent com a exmple les fotografies que han vist de Bru Rovira. Es fa una altra conversa amb els nens i nenes; la pregunta que la Maria els planteja és aquesta: "Com són d'importants les mares?".

A l'escola, tenen la línia de temps, on hi posen fenòmens que passen o han passat. En aquesta línia del temps hi afegeixen en Bru Rovira i la Isabel Muñoz, una altra fotògrafa.

A l'aula, es plantegen preguntes: Les plantes tenen mare?; Com ens reproduim?, etc. Després busquen informació sobre les preguntes que s'han anat qüestionant. La maria elabora un llibre: es tracta d'un llibre en blanc, en què cada dia un infant se l'emporta a casa perquè escrigui o enganxi imatges sobre la mare, l'àvia, etc., tot entorn al mateix tema.

Miren fotografies de Bru Rovira i les representen; després ells mateixos fan una exposició.Fan el díptic per la conferència i l'exposició; els porten l'exposició de Rovira a l'escola. Els pares i mares van un dia a la classe per què els nens i nenes els expliquin i ensenyin l'exposició. Al final de la seva visita, els pares i mares també donen la seva opinió.

Els nens i nenes tenen un blog: "Treball amb les famílies". Alguns pares i mares comenten sobre l'exposició; els infants ho poden llegir a l'escola i també poden comentar aquest blog; això, per una banda, serveix als nens i nenes com a retroalimentació i, d'altra, els pares poden veure què fan els seus fills a l'escola.

La Maria els planteja el següent: "Quan jo sigui mare o pare...". Aquestes són algunes de les respostes dels nens i nenes:
          - Quan jo sigui pare jugaré a futbol amb el meu fill.
          - Quan jo sigui mare portaré el meu fill al cole amb l'ambulància.

En acabar aquest projecte, la Maria els fa reflexionar sobre què és el que més els ha agradat del projecte; han de dibuixar i escriure alguna cosa. Després parlen del què han fet durant aquests dies, amb aquesta proposta didàctica; parlen de com ho han fer per aprendre. La mestra presenta els objectius i continguts del projecte, per tal de compartir-ho amb altres mestres.

Les situacions de vida d'aula que nosaltres montem són les que deixen pas a l'aprenentatge; nosaltres necessitem uns referents.

REFLEXIONS i PREGUNTES
  • Per què no tots els animals es comporten de la mateixa manera entre pares i fills? Per exemple, sempre hi ha la típica imatge de dues girafes (una gran i una petita) mostrant-se afecte, o de dos ossos, etc.; aquests són animals mamífers. Però no és habitual trobar-se imatges d'altres espècies d'animals (cucs, insectes, etc.) mostrant-se afecte.
  • Amb els animals no intervé tant el pare, o l'àvia... en canvi amb les persones sí.
  • *Això passa perquè hi ha molta diversitat.
  •  Trobo que el fet que en una escola hi hagi grupsd' infants de diferents edats resulta molt interessant i profitós; els petits poden aprendre dels grans, prenent-los com a models o referents, i els grans poden ajudar i ensenyar als petits, sentint-se'n responsables; això enriqueix molt. És la mateixa realitat que vaig poder observar i viure a les meves pràctiques a la Bressola.
  • Considero que el fet que els pares i mares vinguin algun dia a l'escola per assistir a una activitat que involucra tant als infants, com és en aquest cas una exposició i conferència que fan ells mateixos, és molt important, ja que els nens i nenes es poden sentir més segurs a l'hora de parlar. També és una manera perquè els nens vegin que hi ha un bon ambient entre l'escola i la família. Crec que s'hauria de fer més sovint això de que els pares assisteixin a l'escola per contemplar les activitats i projectes dels seus fills.

CDEC

Avui hem anat al CDEC, el Centre de Documentació i Experimentació en Ciències. El CDEC és un centre específic de suport a la recerca i la innovació que posa a disposició del professorat tots aquells recursos i accions formatives que promouen la innovació i la millora de l’ensenyament i aprenentatge de les ciències a l’aula.

La Rosa ens ha acompanyat durant la nostra visita; hem començat fent una presentació sobre què és el CDEC, com s'hi treballa, quins recursos proporciona i a qui, etc. Però abans d'explicar-nos tot això, la Rosa ens ha dit que penséssim en com volem que siguin les nostres classes de ciències. Nosaltres li hem anat dient adjectius (actives, interessants, divertides, emocionants, significatives, experimentals, motivadores...); tots aquests són vàlids per a totes les classe, però només un dels que hem dit és expecífic per la classe de ciències: que siguin classes experimentals, és a dir, que sigui un aprenentatge científic.

Igual que el David ja ens ha comentat a classe, la Rosa també ens ha dit que hem de fer que els infants es posin les ulleres de les ciències per interpretar com funcionen les coses i desenvolupar les capacitats de pensament científic.

Des del CDEC, és proporcionen recursos, assessoraments, formació, recerca i moltes experiències, a equips d'infantil, primària i secundària.

Després de comentar com haurien de ser les nostres classes de ciències, ens hem hagut d'imaginar com seria l'infant, aquest infant que pot viure una experiència educativa com la que hem descrit. Cadascú s'ha imaginat a aquest infant, i la Rosa ens ha mostrat una frase de Loris Malaguzzi (La imatge de l'infant):

L'infant és fet de cent. L'infant té cent llengües cent mans cent pensaments cent maneres de pensar, de jugar i de parlar, cent sempre. Cent formes d'escoltar de sorprendre's, d'estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent mons per descobrir, cent mons per inventar, cent móns per somiar. L'infant té cent llengües (i encara cent, cent, cent) però li'n roben noranta-nou. L'escola i la cultura li separen el cap del cos. Li diuen: que pensi sense mans, que actuï sense cap, que escolti i no parli, que comprengui sense joia, que estimi i se sorprengui només per Pasqua i per Nadal. Li diuen: que descobreixi el món que ja existeix, i de cent li'n roben noranta-nou. Li diuen: que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i el somni són coses que no van plegades. Li diuen en suma que el cent no existeix. L'infant diu: però el cent existeix.

Aquesta tira còmica també descriu el text de Malaguzzi:
           

El que s'ofereix al professorat des del CDEC són recursos, formació, recerca, innovació (introducció de les noves tecnologies),etc. La Rosa ens ha explicat com funcionava la demanda i obtenció de tots aquests, i quins són alguns dels materials en préstec:
  • Lupes amb suport
  • Lupes binoculars
* Ens ha explicat que els infants fan servir prèviament la lupa amb suport, i fan un procés per arribar a usar les lupes bioculars i, per tant, esdevenir cada vegada més autònoms. El procés és el següent: observació a ull nu- lupa fixa- lupa en mà- lupa binocular.
  • Banc de llum
  • Incubadora
  • Maleta amb minerals
  • etc.
Una de les activitats que es proposa als infants per tal de treballar els minerals, és partint de les seves característiques que ens ajuden en la nostra vida; el cas que ens ha comentat és sobre els minerals que trobem a un supermercat, com per exemple la sal.

A continuació ens ha presentat el següent:
  

QUINA ÉS LA NOSTRA PROPOSTA DE TREBALL?


Els infants han de partir de les seves experiències prèvies, els seus raonaments, pensaments, opinions, etc. i, a partir del procés d'aprenentatge (a través d'activitats i pensament), mica en mica aniran construint aquests models explicatius científics.

La Rosa ens ha comentat que en aquest tipus d'experiències, l'observació és una habilitat intel·lectual molt potent. És per això que l'hem de fomentar molt a l'aula, i fer que els infants disfrutin observant. L'observació ens permetrà quantificar, fer prediccions, semblances, diferències, etc. Tot i que ara ho englobi des del punt de vista de la ciències, és evident que l'observació és vàlida per a tots els àmbits educatius i del dia a dia.

Tot seguit, ens ha mosstrat una frase de Maria Arcà: "No és veritat que els infants i els joves tinguin coneixements únicament de fragments del món, tot esperant que els adults els reordenem: sempre hi ha un funcionament, un esforç enorme per construir xarxes i aquest esforç per relacionar i per comprendre i explicar és tan intens com el seu desig de viure".


Després d'aquesta presentació, hem tingut la possibilitat de veure alguns exemples d'activitats que podem proposar a l'aula de ciències. La primera ha consistit en la flotabilitat; m'ha recordat a l'"experiment" sobre flotabilitat que ens va proposar el David al laboratori. La Rosa ens ha mostrat un recipient amb aigua, i al costat hi havia una capsa plena de pilotes de diferents tamanys, materials, pes, etc. Aquest tipus d'activitats en què hem de pensar i deduir quina pilota surarà, quina s'enfonsarà, etc. és un treball fàcil per a nosaltres, els adults; pels infants, però, resulta una mica més complex. És per això que, quan els proposem activitats com aquestes, hem de procurar de treballar 1 variable cada vegada; per exemple, el primer cop que fem l'activitat de flotabilitat, a l'aigua hi posarem pilotes amb el mateix tamany; la segona vegada, hi posarem pilotes que siguin del mateix material, etc. D'aquesta manera, els nens i nenes mica en mica podran anar comprenent quin és el factor o factors que han fet que aquella pilota suri i aquella altra s'enfonsi.

La segona proposta que la Rosa ens ha mostrat ha consistit en posar un núvol (de "xuxe") dins un recipient, i amb un estri semblant a una manxa se li ha tret l'aire que contenia el recipient. Ens ha preguntat si, en treure aire del recipient, el núvol s'inflaria o és quedaria més consumit. Jo no sabia gaire que respondre, i he preferit veure-ho amb els meus propis ulls. A mesura que amb aquest tipus de manxa la Rosa anava treient l'aire del recipient, hem pogut observar com el núvol s'anava inflant. Però encara ha estat més curiós veure com, quan s'ha destapat el recipient, el núvol s'ha "desinflat" de cop, tot recuperant la seva forma i tamany inicial. Aleshores, la Rosa ens ha prposat una pregunta perquè hi reflexionéssim a casa: "Si posem un globus desinflat en aquest mateix recipient i li treiem aire, de la mateixa manera que ho hem fet amb el núvol, què passarà?". Jo crec que el globus no es pot inflar, ja que precisament el que fem per inflar-lo és introduir-li aire, tot bufant. Si li traiem aire, no crec que també s'infli. Per tant, m'imagino que el globus es quedarà  "consumit", igual que quan ens el posem a la boca i xuclem endins.

Després hem anat a una sala on hi havia ordinadors, lupes binoculars i diversos tipus d'organismes, etc. (cucs de farina, puces d'aigua, plomes, petxines, pedretes, etc.). Ens hem dividit per grupets, i cada un ha anat a un ordinador, amb els seus corresponents materials. A través de la lupa biocular, hem pogut fer fotos i grabar allò que es veia a tamany ampliat. El nostre grup ha gravat els cucs de farina. Quan hem acabat, cada grup a ensenyat a la resta el que havia grabat. Ha estat una activitat molt interessant i innovadora.

L'última part de la nostra visita ha consistit en veure la cambra de cria, on hi havia insectes pal, grills, puces d'aigua, etc. La cambra de cria està destinada a proporcionar diferents éssers vius per a l’experimentació a l’aula a tots els nivells educatius i també per a tot tipus de centres, públics, privats i concertats.
També hem estat en una saleta on hi havia dues safates plenes de farina i pa; en una hi havia cucs de farina, i a l'altra escarabats de farina. La reproducció d'aquests organismes es pot relacionar amb la del cuc de seda-papallona; els cucs de farina acaben sent escarabats.


Abans de marxar, la Rosa ens ha passat un vídeo que ens ha semblat molt divertit i curiós:


Considero que la visita al CDEC ha estat molt interessant i profitosa, i tinc una visió més àmplia sobre com fer ciències a l'aula d'infantil. Tinc la sensació de marxar amb una motxilla molt més plena del que estava quan he arribat; ara hi tinc nous recursos, activitats i propostes.

Les floridures d'un tomàquet

Avui hem portat les floridures del nostre tomàquet i les observacions que hem anat fent durant aquest mes. Abans d'aportar les nostres opinions sobre les floridures i parlar-ne, hem observat les floridures amb les lupes binoculars. Era molt curiós veure tots els pelets del fong, els diferents tons, les textures, etc. Hem pogut veure tant els nostres tomàquets florits com també els de les comapnyes; ha estat interessant poder veure els diferents resultats de fong en funció de les condicions en què es trobava el tomàquet.

Un cop feta l'observació de les floridures, conjuntament i amb l'ajuda del David, hem comentat quines condicions es necessiten per tal de què es produeixin floridures. Són le següents:
  • La temperatura: Entre els 2º i els 30º es produeixen fongs; les floridures són favorables dels 20º als 30º. També hem acordat que com més baixa és la temperatura, més lent és el procés de floridura. Dels 0º en avall, no es generen fongs; és per això que el menjar que posem al congelador no es floreix, sinó que es conserva.
  • L'oxigen: És l'element bàsic per tal que un ésser viu pugui viure (el tomàquet és un ésser viu).
  • La humitat: Una altra condició que també influeix; hi ha humitat tant en un espai obert com en un lloc tancat, inclús dins un recipient.
  • Els nutrients: Els éssers vius necessiten alimentar-se; els fongs s'alimenten del tomàquet, és a dir, en aquest cas, el tomàquet és el nutrient dels fongs.
  • El temps: En funció de les altres condicions, es necessitarà més temps o menys per produir les floridures. El factor que més influeix en el temps, però, és la temperatura; segons la temperatura, el fong sortirà més aviat o més tard.
Cal tenir en compte que tptes aquestes condicions no van per separat, sinó que totes van lligades i es relacionen entre elles per tal de que es produeixin els fongs.

Com és que els fongs han aparegut?

Els fongs es reprodueixen per les espores; les espores estan per l'aire, i quan troben les condicions favorables per reproduir-se és quan surten els fongs.
Encara que tapem un tomàquet dins d'un pot o en un recipient, hi segueix havent aire (si no ho tanquem al buit); per això en aquestes condicions també es generen fongs.

El David també ens ha explicat que els canvis de color de la floridura es donen perquè hi ha hagut reacció química.

El tomàquet d'una de nosaltres va fer un principi de floridura, però de seguida van aparèixer cucs i mosquits, i no s'han arribat a fornar més floridures; això ha estat perquè la floridura s'ha convertit en un aliment pels cucs. 

Després de parlar sobre les nostres floridures, ens hem plantejat preguntes:
  • A què obeeixen els diferents colors de la floridura?
  • Quan es mor, el fong?
  • Quan arrenquem un tomàquet de la tomaquera, es mor?
  • Si deixem un tomàquet cobert d'aigua, també hi apareixen fongs?
  • etc.
Si vols veure les meves observacions i el procés de floridura del meu tomàquet, clica aquí.

Què fa possible això?

En David ens ha mostrat un vídeo que va gravar; l'activitat que ens ha proposat era relacionar tot allò que veiéssim en el vídeo amb la idea d'ecosistema, per tal de confeccionar un mapa conceptual amb totes aquestes idees.

Durant tot el vídeo, es va sentit de fons els esquellots de les vaques. El primer que veiem és un niu d'ocells; ens podem demanar moltes coses sobre aquest niu: De quins materials està fet? Per què està on està, i no a un altre lloc?, etc.

Hi ha un moment en què aquests ocells noten que s'acosta un altre ocell; els ocells que hi ha dins el niu fan uns mateixos gest a la vegada (obren la boca i piulen). Això és per què saben que els porten menjar? És un estímul?
Aquests ocells són orenetes. Les orenetes no sempre viuran a aquest niu; a l'hivern marxen a causa del fred, però quan tornin tornaran al niu on s'han criat.  

En un altre moment del vídeo, surt una mosca i després es veu un camp de vaques; i una vaca que es rasca una mosca que té enganxada al seu cos. Com podem relacionar aquestes dues imatges? Les mosques van a parar als excrements de les vaques. Es tracta d'una funció de relació.

Ens fem preguntes

Una bona pregunta ens pot portar a bones respostes; així doncs, hem de buscar i formular preguntes que ens portin a processos d’investigació. Moltes vegades en pot sortir un projecte ben interessant sense tenir-ho previst.

Cal tenir en compte que tots interpretem; és per això que, quan demanem als alumnes que facin alguna cosa i no ho fan de la manera que nosaltres ho esperàvem, tendim a pensar que no ens han escoltat, etc.

TREBALLEM MANERES DE FER PREGUNTES, PREGUNTES INTERESSANTS.

Si els nens i nenes veuen que nosaltres fem preguntes, ells s’acostumaran a fer-ne. Però, quines són les preguntes que ens interessen? Per començar, no ens interessen o no ens haurien d’interessar aquelles preguntes que es troben només buscant a l’enciclopèdia.

A l’hora de preguntar i de fer-nos preguntes, tendim molt als “perquès?”. Hem de procurar de suprimir-los una mica, no fer-ne tant us.
Quan fem preguntes, hem de relacionar-les amb les “formes de mirar”, tal i com ens va explicar la Conxita Marquez.. Per exemple:
  • “Són iguals tots els cucs”
  • Què tenen de semblant els cucs
  • etc.

Podem fer preguntes que ens demanen explicació; un exemple seria per parlar de l’estructura de l’animal: “Què té el pop per desplaçar-se?”.

Un altre tipus de preguntes són preguntes sobre hipòtesis: “Què passaria si els cucs no mengessin?”.

QUAN FEM PREGUNTES HEM DE TREBALLAR AQUESTA ESTRUCTURA:



Aquesta estructura ens servirà per pensar sobre un organisme o conjunt d’organismes (ecosistema). L’exemple que vam veure a una de les primeres classes sobre els aglans hi té molt a veure.

A la classe, el David ens ha demanat que penséssim en preguntes, tenint en compte tot això que explicat fins ara. Jo me n’he plantejat 2:
  • D’on obtenen l’aliment, les abelles? Com s’alimenten?
  • Per què els cangurs es desplacen fent salts?

Desplaçaments

Hem treballat els desplaçaments de diferents animals. Ja fa dies que en David ens va demanar que, per grups, escollíssim 3 o 4 animals que es despalcessin de maneres diferents, i que féssim una maqueta del desplaçament d'un d'aquests animals.
Nosaltres vam escollir la papallona, el dofí, el lleopard i el cuc de terra, i vam decidir de fer la maqueta de la papallona. Hem elaborat un blog, on hi ha explicats el desplaçament de cada un d'aquests animals, i altres característiques. També hi podeu trobar el resultat de la nostra maqueta, vídeos sobre els 4 animals i, finalment, preguntes que ens vam plantejar sobre la papallona.
Per tal de compartir i mostrar els desplaçaments dels animals que hem escollit cada grup, hem fet una "fira de maquetes"; cada grup s'ha situat en una taula, i la resta de grups anava passant per veure les maquetes de la resta, quin era el moviment d'aquell animal, per què es movia d'aquella manera, etc. Ha estat interessant poder veure les maquetes de les companyes, totes m'han semblat molt ben fetes, cadascuna amb les seves peculiaritats.
Aquestes són les diferents maquetes:
En David ens ha comentat les nostres maquetes; ens ha fet adonar que nosaltres hem donat més importància a com quedava la papallona, que no pas a la representació del seu desplaçament relacionat amb l'estructura de l'animal. En un principi, ens ho hem pres una mica negativament, però ell ens ha fet adonar d'allò que altres vegades ja hem parlat: de l'error se'n aprèn. No ens ho ha dit per "tirar-nos per terra" la nostra feina, sinó per mirar de millorar-la o tenir-ho en compte per a una altra vegada.


Quines conclusions en trec d'aquesta sessió?
 Fer veure als nostres alumnes les diferents maneres de desplaçaments dels éssers vius, és una manera perquè vegin un exemple de diversitat en el món.
Hi ha animals que, tot i ser completament diferents aparentment, també trobem regularitats i punts en comú entre ells; és el cas del peix manta i la papallona, dos animals que tenen alguna cosa en comú en el seu moviment.
En funció del desplaçament que té, cada animal té una estructura corporal o altra. El desplaçament no només té a veure amb l’estructura del cos, sinó també amb la funció de relació.


Equivocar-se no és dolent; hem de procurar que els infants ho tinguin clar, i fer-los veure els errors des del tacte, amb cura.

Innovem: Projecte ambiental a l'escola

Avui ha vingut la Mari Arpi, de l'escola bressol Gespa, per explicar-nos una proposta que han tirat endavant entre tots els mestres, alumnes i famílies de l'escola bressol, així com també especialistes sobre el tema; es tracta d'un projecte ambiental que va sorgir de la necessitat i les ganes de voler dur a terme una cosa diferent. Aquest projecte es va repartir en 3 anys: durant el 1r any es va fer la part ambiental i de residus; al 2n any van fer l'hort ecològic. Es tracta d'un hort circular, de manera que els nens i nenes poden fer feines alhora; al 3r any es va fer una bassa, que està tancada a l'accés dels infants per motius de seguretat.

La Mari ens ha presentat diverses propostes i activitats que fan a l'escola, vinculades amb aquest projecte ambienta. En funció de l'edat dels infants, les activitats són unes o altres, però totes basades principalment en l'experimentació i el contacte directe. M'ha cridat molt l'atenció que totes les imatges que es presenten als nens són imatges de coses naturals (no dibuixos); d'aquesta manera, la informació primera que ells reben és una informació "real" i propera. A més de les imatges reals, la majoria de joguines i materials són naturals; com ens ha dit la Mari, actualment els nens i nenes estan acostumats a "clicar un botó i la cosa ja funciona"; d'aquesta manera, estem formant a infants depenents. Considero que hem de procurar fomentar l'autonomia dels petits, i aquesta proposta de tenir materials naturals a l'aula és una bona manera perquè els infants creixin sense dependre únicament d'un objecte que ja ho fa tot sol. També ens ha comentat que si fan activitats amb animals, els tornen al seu hàbitat. És molt interessant treballar amb elements naturals a l'aula, i molt enriquidor pels nostres nens i nenes; ens ajudarà a descobrir coses sobre el nostre entorn, i a qüestionar-nos per què són així.

Algunes d'aquestes propostes i activitats són les següents:

LES DEIXALLES
  • Infants 0-1 any:
- Activitat basada en els ocells (l'ocell és el fil conductor de l'aula de 0-1 any); van al bosc per fer observació i experimentació.
- Mural del bosc. En aquesta activitat hi ha un element que em va cridar molt l'atenció i vaig trobar interessant: el mural no el pinten amb pintura, sinó que utilitzen iogurt i tints naturals! D'una banda, crec que és una bona manera de prevenir algun "ensurt" en cas de que algun infant es mengés la pintura; d'aquesta manera no passaria res, ja que és iogurt. D'altra banda, però, si els infants en una altra ocasió fan un mural o alguna activitat semblant amb pintura de veritat, i pensen que si s'ho posen a la boca no passa res, potser és una mica contradictori. Tot i així, penso que és una bona idea.
- Porten un ocell a l'aula, i juguen amb ocells i casetes nius.
- Juntament amb els nens i nenes de 1-2 anys, fan exploració dels diversos tipus de sòl: argila, humus, sorra, etc. També experimenten amb aigua i els diferents tipus de sòl.
- Experimentació amb sòls i llavors.
  • Infants 1-2 anys:
- Van al bosc a recollir deixalles; fan servir carretons, cistells...
- Mural de la prada amb elements naturals.
- Fan germinar aglans al seu bosc.
  • Infants 2-3 anys:
- Fan un berenar i separen residus.
  • Activitats conjuntes (0-1; 1-2; 2-3):
- Fan compost a l'escola; serà per l'hort, però se'n emporten una mica a casa.
- Separen les deixalles (25è aniversari de l'escola).
- Un dissabte de plantada amb les famílies.

L'HORT
* L'objectiu de l'hort és augmentar la biodiversitat. L'hort es comença a utilitzar a partir del mes d'octubre, i fins a final de curs.
  • Infants 0-1 any:
- Experimentació amb sòls i llavors.
- Exploració de diversitat de sòls: argila, humus, sorra. També experimenten amb aigua i els diferents tipus de sòls (juntament amb els infants d'1-2 anys).
  • Infants 1-2 anys:
- Visita a l'hort del senyor Ramon; allà escolten el conte de l'hort, a partir de productes naturals (pastanaga, pebrot, etc.).
- Exploració dels cargols; fan una capsa pels cargols.
- Els racons de l'hort a l'aula; en aquest espai de l’aula, a la paret hi ha bossetes de plàstic transparents amb mostres dels diversos tipus de sòls.
- Juntament amb els nens i nenes de 2-3 anys: Mural de l’hort; Els infants de 2-3 ho fan al pati amb humus, sorra, etc.; els infants de 1-2 fan el mural a l’aula (hi ha un infant amb paràlisi).
  • Infants 2-3 anys:
- Van a buscar cucs de terra; Fan un terrari pels cucs.
- Fan cucs de terra amb plastilina per posar-los al mural.
- Recollida i observació dels fruits de l’hort.
  • Activitats conjuntes:
- Els infants porten fotografies de plantes de casa seva; se’ls va demanar que fessin 3
fotografies com a màxim. A les fotos hi havia de sortir l’infant amb la planta.
- Les famílies aporten informació sobre les plantes que coneixen i es fa un mural;
posteriorment també es fa un llibre, i cada família se’n emporta un.
- Cada infant apadrina un arbre del bosc; és una “mostra” de lligam amb l’escola; els infants
agafen una responsabilitat (cuidar el seu arbre).
- Per carnestoltes, es disfressen d’éssers vius del bosc.
* A l’hort hi tiren caputxines (no productes químics); es busquen llavors orgàniques, que no estiguin manipulades.
LA BASSA
  • Infants 0-1 any:
- Experimentació amb elements naturals i aigua.
- Fan moure l'aigua amb diferents estris.
- Juntament amb els d'1-2 anys: Expliquen el conte  d’”El peix taronja” i el conte de “La bassa”. Porten fotografies d’una bassa.
  • Infants 1-2 anys:
- Enganxen elements naturals al mural.
- Fan un mural transparent de la bassa.
- Fan moure l'aigua al pati.
  • Infants 2-3 anys:
- Acoloren l'aigua amb maduixa.
- Fan moure l'aigua per un circuit (amb molinets, etc.).
- Juguen a fer bombolles (canvi de forma de l'aigua).
  • Activitats conjuntes:
-  Munten una peixera amb tritons, granotes, crancs de riu, peixos, etc. a l’escola. Aquests animalons, posteriorment, aniran a la bassa.
-  Observen els crancs de riu.
-  Les famílies fan menjadores d’ocells per la bassa, s’inaugura la bassa amb les famílies.
-  Posen menjar a les menjadores (no hi posen llavors, perquè a l’hivern amb el vent volen); interessa que els infants vegin com els ocells van a buscar el menjar.
-  Plantada amb les famílies.
La Mari ens va explicar que quan plou ho aprofiten perquè els nenes i nenes juguin, experimentin amb la pluja, el fang, s'embrutin i facin "xip-xap"etc.

Com ha de ser un mestre de ciències?

Aquesta és una pregunta que, amb l'assignatura de Didàctica de les ciències, ens ha sorgit i, fins i tot, inquietat a moltes de nosaltres.

Per ser una bona mestra, no només de ciències, sinó MESTRA en tots els sentits, a l'aula ha d'haver-hi comunicació, conversa; per això, és necessari disposar l'aula i els materials de manera que la conversa pugui fluïr; no ens posarem donant-nos l'esquena els uns als altres, en fileres, etc., i és important que la mestra formi part d'aquesta conversa i, per tant, es posicioni de la mateixa manera que els infants. Segons com estiguin col·locats els materials i la disposició de l'aula i els infants, ens indicarà quina és la manera de treballar del mestre.

Una bona manera de generar converses és la rotllana; d'aquesta manera, tots ens veurem les cares i tindrem unes converses molt més productives i interessants!! Penso que aquesta organització genera una actitud activa per part de l’alumnat i, a més estimula i facilita el debat a classe. És a dir, fomenta que l’alumne tingui el protagonisme a classe, aconseguint un aprenentatge significatiu dins de l’aula.

Així és com hem fet la classe d'avui; no era exactament una rotllana, sinó més aviat una U, però ha hagut de ser així per falta d'espai. D'aquesta manera, hem fet un petit debat sobre com ha de ser un mestre de ciències.

El primer pas i un dels més importants és transmetre als alumnes les ganes de conèixer i aprendre. Si això no és així, tindrem una aula amb alumnes desmotivats, i això no és el que volem!

Preguntes i converses; així també aprenem!
Hem de fer que els infants, des de ben petits, s'acostumin a raonar, argumentar, discutir, etc. Per això hem plantejar-los situacions i converses que donin joc, que creein diferents punts de vista per tal que ells defensin davant dels altres les seves opinions, i puguin valorar les de la resta. Les interaccions o converses es poden donar des de diferents perspectives:
  • Mestre - Infant
  • Infant - Mestre
  • Infant - Infant
El que hem de tenir clar, i també plasmar-ho als nostres alumnes, és que el saber pot circular i tots aprenem junts.
Cal que tinguem en compte que si nosaltres, com a mestres, no som capaços de mirar amb uns altres ulls (imaginar, pensar...), difícilment aconseguirem que els nostres alumnes ho facin.

Hem de fer preguntes; és millor una bona pregunta (la qual pugui generar converses, projectes, experiències i noves preguntes), que no pas una llarga explicació (que pot acabar aburrint a l'alumnat i provocar desinterès). En les preguntes hi participem tots; en les explicacions, només és la mestra qui intervé.
Ara bé, quan parlem de "preguntes" acostumem a associar-ho a pregunta - resposta; hem de procurar que això no sigui així, sinó que a partir d'una pregunta (tant per part del mestre com per part dels alumnes) puguem crear converses.

Tota persona, quan es fa una pregunta ja té alguna idea, alguna possible resposta; passa el mateix amb les experiències. Però des de l'escola, hem d'ampliar aquestes idees inicials. Tot això va força lligat amb els models, és a dir, treball d'idees que ens ajuden a veure les coses.

Aprenem equivocant-nos
Un altre punt clau és veure els errors com a algo positiu; l'error és un pas més cap a l'aprenentatge, en forma part. Aìxò no només ho hem de tenir clar els mestres, sinó que els infants també ho han de saber, per tal que quan s'equivoquin no es quedin cohibits i prefereixin no participar per si de cas s'equivoquen. No hem d'evitar l'error, sinó aprofitar-nos-en per aprendre.

Experiències directes: el millor aprenentatge 
En tots els àmbits, però potser especialment en ciències, hem de proposar als infants activitats que parteixin de l'experimentació i experiències inductives, és a dir, anar de l'experiència al concepte abstracte; els infants necessiten viure les experiències, tenir un aprenentatge significatiu. A partir de l'experiència construirem el coneixement, que posteriorment ens portarà a allò abstracte. D'aquesta manera, és a dir, experimentant, observant, explorant, etc. serà més fàcil provocar interessos als infants, encara que es tracti d'una cosa desconeguda per ells. Aquest tipus de propostes són molt atractives per a ells; després ja passarem a la part més de reflexió, conversa, etc.
Per atraure l'atenció dels infants i provocar els seus interessos, també és important generar un ambient, una atmosfera a l'aula, sel·leccionant els materials més adequats, la situació del mobiliari, etc.

Com ho expliquem?
 Aquest COM ha d'anar vinculat amb el QUÈ; com a mestres, hem d'incorporar una manera de veure i viure la ciència.
La metodologia basada en la comunicació, argumentació, etc. pot semblar negatiu per a algunes persones, ja que és un mètode més lent; però cal tenir en compte que també és molt més profund i efectiu.
Un dels problemes que tenim els mestres és que no sabem per què fem les coses, és a dir, amb quina finalitat les fem. Hem de tenir clars els nostres propòsits; si nosaltres no som capaços de plantejar activitats amb algun objectiu o fi, els nostres alumnes dificilment captaran l'essència de les activitats que els proposem.

Com ens ha dit el David: "Som mestres biològics i culturals; arriba un moment en què la biologia ens prepara per la cultura. Si som animals culturals, la nostra funció com a mestres és generar un entorn culturalment ric".
  • Quan treballem per racons, hem de parlar-ne posteriorment, és a dir, establir converses.
  • Per molta gent, la ciència és DUBTE - EXPERIMENT - RESPOSTA, però això no és així. Quan observem, no només ho fem amb els ulls, sinó també amb els nostres coneixements prèvis.
Aquí teniu un vídeo en què es reflecteix bastant bé com aconseguir un aprenentatge basat en l'experimentació, la comunicació, l'exploració, etc. El tros de vídeo que va des del minut 4'45 fins al 6'30 és el que té veure més amb l'assignatura i el que reflecteix millor el que hem anat veient i aprenent fins ara.


    


Per acabar, m'agradaria compartir el fragment d'un article que he trobat a la xarxa, molt vinculat a la meva pregunta inicial: "Com ha de ser un mestre de ciències?"

La primera i més important obligació del mestre és aconseguir silenci. No pas un silenci de son o d'embadaliment, sinó el silenci productiu del cervell que escolta i processa, que mira i entén, que pensa i aprèn. Tots els mestres sabem que la feina ben feta es nota en els ulls dels alumnes quan segueixen una explicació. Només hi ha una manera d'educar: quan el mestre ensenya i els alumnes aprenen.

La segona obligació del mestre ha de ser despertar en els seus alumnes el valor impagable de la curiositat. Sense curiositat i sense preguntes, no hi ha aprenentatge possible. No cal esdevenir clown, ni fer cursos accelerats d'empatia i atenció; n'hi ha prou d'una bona dosi de didàctica i d'una gran dosi d'entusiasme. Ser mestre avui demana tenir la força d'entusiasmar-se.

Una classe no és mai una classe particular a 25 o 30 alumnes aïllats com compartiments estants. Les explicacions es fan al grup sencer aprofitant la capacitat que tenen d'interrelacionar-se, d'ajudar-se, d'explicar-se les coses.

El mestre d'avui estima els alumnes i la feina, està preparat i explica amb seguretat, amb ordre i amb disciplina; té la capacitat de comunicar-se; és capaç d'entusiasmar-se i d'entusiasmar els alumnes.

(SER MESTRE, AVUI, Diari de Girona)