Aquest dimarts, dia 8 de novembre, ha vingut la Conxita Marquez per fer-nos una xerrada sobre el procés de modelització. Ha estat una xerrada molt interessant, i ha tingut molt a veure amb les darreres classes de ciències que hem fet amb el David. Crec que m'ha aportat molt, i m'ha ajudat a acabar d'entendre el model d'ésser viu.
Així dons, continuem parlant de ciències i de com ensenyar-les als nostres infants!!
Per què es formula preguntes, el científic?
- Per ser capaç de comprendre el món
És molt important que els infants es trobin davant de situacions que els inquietin, els facin "reaccionar", per tal que es plantegin preguntes... sinó, no obtindran mai respostes! Aquí en veiem un clar exemple:
- Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar què li havia ajudat a ser científic, respongué: “Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Què heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?”
Hem de tenir ganes de conèixer, és a dir, ens hem d'emocionar; per fer-ho, hem de provocar situacions en què els nens i nenes s'"emocionin" i tinguin moltes ganes d'aprendre coses noves.
Hem de mirar el món amb ulls nous (estem acostumats a mirar el món amb uns ulls quotidians); hem de fer-ho com la ciència, és a dir, a partir de fenòmens.
Hem d'imaginar i representar , per tal de saber comunicar als altres les idees que tenim. Així, podrem constrastar idees.
ENS EMOCIONEM!
No es tracta d'emocionar-nos "perquè sí", sinó per generar preguntes. En una aula d'infantil es demana què fan els conills?
Els infants responen:
- Fan caca
- Oloren
- Tenen fred
Però també ens contesten amb respostes relacionades amb les 3 funcions bàsiques dels éssers vius:
-
S'amaguen als caus (relació) - S'alimenten de fulles (nutrició)
- Respiren oxigen (nutrició)
- Tenen fills (reproducció)
Amb aquestes respostes, podem veure que els infants ja tenen interioritzat el concepte d'esser viu; ja saben que tots els animals tenen coses en comú (mengen, respiren, tenen fills, es belluguen, etc.). El que hem de fer com a mestres, és crear i plantejar situacions en què es donin aquests aspectes, per tal que els nens i nenes tinguin ganes de conèixer, explorar, experimentar, etc. Hem de motivar-los i fer que s'emocionin!! Han de fer-se preguntes i buscar respostes.
MIREM EL MÓN AMB ELS ULLS DE LA CIÈNCIA!
Es tracta de fer un canvi en la manera de mirar, de parlar, de pensar...
Per què podem assegurar que un conill és un ésser viu?
- Tot ésser viu prové d'un progenitor.
- Capten estímuls del medi; segons l'estímul donaran una resposta o altra.
- Tot ésser viu intercanvia matèria i energia amb el medi, i el modifica.
Quan demanem als infants "Què fan els éssers vius?" volem que passin del pensament quotidià (mengen, es belluguen...) a com la ciència es mira els éssers vius (nutrició, relació i reproducció), com he exemplificat anteriorment.
L'infant evoluciona generant noves maneres de mirar, al parlar de:
- Diversitat <-------> Regularitat
Per tant, podem dir que aquests 3 cucs, malgrat ser diferents, tenen coses en comú o que aquests 3 cucs, malgrat ser iguals, tenen coses diferents. Cal tenir en compte que un mateix fet no sempre és percebut de la mateixa manera.
Aquest és un tema que preocupa molt als infants
- Quan un ésser viu creix, què canvia i què es conserva?
- Es creix (canvia) quan un vol créixer?
- Com sabem que continua sent el mateix pollet, si en créixer canvia?
- Les coses canvien, però d'aquest canvis què es conserva?
Per tal que els infants prenguin consciència dels canvis i vegin que una mateixa cosa va canviant amb el pas del temps, es pot fer a partir de l'observació d'algun element; per exemple, veure els canvis d'un cuc de seda fins que es converteix en papallona.
* Per tenir evidència dels canvis, podem mesurar, pesar, etc.
Un exemple clar pels infants de perspectiva macro és el de "menges i fas caca" (allò que entra surt; és algo que veus). Però a dins el nostre cos també hi passen coses (perspectiva micro), com l'exemple que vèiem dies enrere amb uns infants que s'imaginaven com era un peix per dins i el dibuixaven.
Hem de relacionar "macro" i "micro". Per exemple: Una mongeta, de què està feta per fora? I per dins? Un exercici interessant de fer amb els infants és que dibuixin, que representin allò que s'imaginen abans de mostrar-los realment què hi ha dins la mongeta.
Ens plantegem una situació; prenem com a exemple un elefant. Formulem la pregunta següent als infants: Què li entra? / Què li surt?. Cada infant ha de dibuixar allò que creuen que entra i surt del cos d'un elefant. Les idees dels infants són aquestes:
- Hi ha un nen que dibuixa com l'elefant toca l'herba, i relaciona el tacte amb el sistema nerviós (dibuixa una espècie de circuit que va des del peu fins el cervell de l'elefant).
- Un altre nen, després de fer el dibuix, diu: "En menjar o beure, tot passa a la sang".
- N'hi ha un que diu "L'aigua li arriba a tot el cos".
És interessant que aquestes activitats siguin primer a nivell individual, però que després es treballi a nivell de grup. Tant pot ser en petits grupets o en gran grup; si es fa en petits grups, cada grup pot treballar un dels aspectes sobre el que han dit de l'elefant.
En els canvis, encara que ens semblen que es resulten d'un dia per l'altre, hi ha un procés, una continuïtat. És el cas de les estacions de l'any; les presentem com a coses totalment separades (hivern-primavera-estiu-tardor), però a nivell ambiental no és així.
Els canvis poden ser continus o sobtats, però la ciència els fa discrets a partir de les fases o etapes.
Tornant a l'exemple del cuc de seda que es transforma en papallona, amb els infants és un tema que es pot treballar molt a l'aula. Per tractar el tema de la continuïtat i la discretització, podem observar les estapes d'aquest procés.
Un pollet: Com era abans? (OU) / Com serà després? (GALLINA) --> Preguntes sobre el creixement.
- On estava abans allò que s'ha transformat en pollet?
Els canvis els podem veure des d'una dimensió temporal i des d'una dimensió espaial; és a dir, tot canvi es produeix en un espai i en un temps.
IMAGINEM I REPRESENTEM!
Hem de ser capaços de donar respostes i representar-les per comunicar-ho als altres. A la vegada que estem creant noves maneres de mirar, també imaginem i representem. En l'exemple de l'elefant es reflecteix això: els infants imaginaven què entrava i sortia i ho representaven mitjançant el dibuix.
Imaginar i representar no és una cosa que cada infant hagi de fer per ell mateix, sinó que és molt important de poder compartir els seus pensaments i representacions amb els altres nens i nenes, per tal de fomentar un ensenyament i aprenentatge a partir de la cooperació; tots aprenem de tots.
Els models evolucionen:
3 aspectes bàsics del procés:
- Manipular: els permet plantejar-se preguntes.
- Preguntes orientades a promoure la modelització
- Interaccions en el grup - classe, utilitzant diferents llenguatges. La interacció ha de ser una xarxa d'interaccions. Per tant, no ha de ser la interacció típica de PREGUNTA - RESPOSTA - AVALUACIÓ, és a dir, una interacció triàdica o centrada en el mestre.
Els infants han de veure que el mestre no sempre és el centre de la conversa, de manera que s'adonin de que allò que ells diuen també és interessant i vàlid.
Nosaltres vam escollir la papallona, el dofí, el lleopard i el cuc de terra, i vam decidir de fer la maqueta de la papallona. Hem elaborat un blog, on hi ha explicats el desplaçament de cada un d'aquests animals, i altres característiques. També hi podeu trobar el resultat de la nostra maqueta, vídeos sobre els 4 animals i, finalment, preguntes que ens vam plantejar sobre la papallona.
