Del conte a la ciència!!

Aquesta sessió del laboratori ha tractat d'això: treballar les ciències basant-nos en el conte de la Rínxols d'Or. El David ens ha posat el vídeo sobre aquest conte, d'un programa infantil molt conegut (Una mà de contes):



Un cop vist, hem hagut de pensar activitats per treballar l'educació científica a la nostra aula, tot partint d'aquesta història.

Jo al principi no sabia massa com enfocar-ho; m'ha costat trobar un paral·lelisme entre un conte i les ciències. Però després entre totes hem anat trobant propostes molt interessants:

- Pesar-nos: Es tracta de plantejar als infants si realment, quan nosaltres mengem, el nostre pes canvia inmediatament, fins el punt de poder trencar una cadira quan ens hi asseiem (com li passa a la Rínxols d'Or). Potser el que falla no és el nostre pes, sinó el material de la cadira o de l'objecte en qüestió.

Seria interessant fer preguntes als infants del tipus: Després de menjar pesarem més? ... i podem ho podem provar, portant bàscules a la classe; i posteriorment interpretar-ho i arribar a una conclusió. D'aqueta activitat se'n podria derivar una altra de molt relacionada: Mesura i comparació d'objectes.

- Treballar el canvi: Partint dels 3 ossos (gran, mitjà i petit) es podrien tractar els canvis que han fet ells des de que eren més petits, fer-los veure que els seus pares també havien sigut petits i que ara són grans... TOTS CANVIEM. Es tractarien temes de genètica i evolució. Podem proposar als infants que facin un recopilatori de fotografies dels seus pares, des de que eren petits fins ara; veure quines semblances tenien els seus pares/mares quan tenien la mateixa edat que ells, etc. Treballaríem a partir de les comparacions.

- Fred / Calent: Una pregunta que els podem fer als infants és per què al conte la tassa petita crema menys que la mitjana i la gran, i si això de veritat també passa, o només és el conte. Podríem fer un petit debat, exposant les opinions de tots els nens i nenes, i posteriorment comprovar-ho. Ho podem provar variant-ne el material, la superfície i la quantitat, i així esbrinar si la tassa petita és sempre la que crema més. En el cas que fos així, hauríem de demanar-nos PER QUÈ?

Si escollim 3 recipients de la mateixa mida (enlloc de una tassa gran, mitjana i petita) hem de advertir als infants que no tots tenen la mateixa quantitat de líquid. Però crec que és millor que ho reproduïm igual que en el conte, és a dir, posant una tassa gran, mitjana i petita, i omplint-les totes fins a dalt. Un cop tinguem les tres tasses plenes, demanaríem als infants quina creuen que és la tassa que crema més. Ho comprovaríem aprofitant per introduir-los un estri per mesurar la temperatura (el termòmetre- Sabeu què és això? Per a què serveix? Com funciona?) i, teòricament, en el mateix moment les 3 tindrien la mateixa temperatura. Per fer-ho bé, posaríem un termòmetre a cada tassa. Els podem demanar què creuen que passarà amb la temperatura de les tasses d’aquí a una estona: cremaran tant com ara; quina estarà més calenta, etc. I també ho comprovarem. Hem de deixar que els infants puguin participar en aquestes activitats; poden posar ells els termòmetres dins les tasses, mirar quin número marquen, etc. El mestre no és qui té tot el saber, sinó el que orienta.

Nosaltres, al laboratori amb el David hem vist que al principi tots 3 recipients tenen la mateixa temperatura i que, al cap d’una estona, la tassa gran és la que crema més i la petita la que crema menys, és a dir, és la que s’ha refredat abans.

- On van a parar els cereals que es menja la Rínxols d’Or?: Podem donar-los una silueta d’una nena que representi la Rínxols d’Or, o d’un ós, i que dibuixin el recorregut que fan els cereals quan ens els mengem. Posteriorment en parlaríem, faríem una conversa i els nens mostrarien a la resta les seves representacions.

El David ens va explicar una experiència semblant amb infants de 5 anys; se’ls va donar macarrons de veritat i amb la silueta d’un nen o nena de la classe havien d’enganxar-hi macarrons segons el camí que fan quan ens els mengem. Un incís que podem fer és demanar als nens si quan ens mengem els macarrons ens els mengem tots sencers, per tal de fer-los veure que els poden trinxar (així podem treballar amb diferents estris com són morters, ganivets, forquilles...) i després enganxar-los a la silueta.

- Agut/ Greu: Es pot treballar la comparació reproducció de les veus dels nens i nenes de la classe, utilitzant l’ECODAT (sensors sonors).

- Treballar el tema de l’hàbitat: Els ossos realment mengen cereals, viuen en una casa i dormen en un llit com el nostre?

- El model d’ésser viu: Per què s’espanten els ossos? Què tenen els ossos que fa que s’espantin com nosaltres? (relació amb el conte: els ossos s’espanten quan senten el crit de la Rínxols d’Or).

- Regularitats i diferències: Fer-los veure que els ossos són iguals, però també diferents. Hi ha diversitat d’ossos (ós panda, ós polar, ós bru...). A partir d’aquí, també podem treballar què tenen en comú i què no els infants de la classe.

Sempre hem de fer que allò que treballem amb els infants sigui visible en algun racó de l’aula, a partir d’imatges, fotografies, objectes, murals...

Com ja he dit, al principi em costava visualitzar alguna activitat partint d'un conte. M'ha semblat una sessió molt maca, interessant i diferent. Pels infants és molt atractiu poder fer activitats que girin entorn a un tema o, en aquest cas, un conte conegut i més en el camp de les ciències que per a ells és ple de misteris i de "màgia". 

Per a ells, fer activitats de ciència a partir d'un conte és molt atractiu; és tractar un tema quotidià per a ells i portar-lo a una experiència nova.

Gràcies a les propostes que hem anat fent entre tots/totes, se m'han anat acudint noves idees per treballar les ciències a partir d'una cosa tant quotidiana pels infants com és el conte; això va molt relacionat amb el que es diu a la lectura La ciència de la quotidianitat: "Sabem moltes coses i, junt amb la resta de companys, n'aprenem encara més".