Experiència educativa: mares i fills

En David ens ha presentat un projecte que es va dur a terme al CEIP Rellinars (escola semirural), en una aula amb infants de 3, 4 i 5 anys. El projecte duia per nom Mares i fills/filles de la nostra classe.

Aquest projecte comença quan la Maria, la mestra de l'aula, mostra una fotografia als nens i nenes: "Podrieu pensar idees que us passin pel cap veient aquesta foto?". És una manera perquè els infants imaginin, obrin la mentalitat... A partir d'aquesta pregunta, es fa una conversa col·lectiva, en què es parla de mares i fills partint de la fotografia que els ha ensenyat.

A continuació, la Maria els fa una altra pregunta: "Què us transmeten aquestes imatges?". Es tracta de fotografies de mares i fills de diferents cultures i llocs del món; són realitats molt diferents a la que estan acostumats els nostres infants. Algunes de les respostes són: "Una cabanya; la mare està embarassada; és un lloc trist".

Ara toca buscar semblances i diferències; "Ens cuida igual la mare que una persona del carrer?". En tractar aquest tema, a l'aula es genera un ambient càlid, proper. La mestra procura que s'instal·li una cultura amb un bon ambient.

Cada nen escull una imatge i s'inventa una història; després fan una conferència davant els seus companys i els graven. Aquestes conferències, després les miren i en parlen; s'estableix una altra conversa. Això és molt beneficiós per a ells, ja que comporta una sèrie d'avantatges pels nens i nenes:

• Capacitat d'expressar-se.
• De més grans, no els suposarà un problema parlar en públic.
• Ordenen les idees que tenen al cap.
• Accepten les crítiques de la resta i aprenen a fer-ne.

La Maria els proposa fer-se fotos amb les seves mares, com ho fa el fotògoraf Bru Rovira en la seva exposició "Maternitats". Cada nen fa de fotògraf d'un altre nen de la classe; ells escullen el lloc on fer-se la foto amb la mare, prenent com a exmple les fotografies que han vist de Bru Rovira. Es fa una altra conversa amb els nens i nenes; la pregunta que la Maria els planteja és aquesta: "Com són d'importants les mares?".

A l'escola, tenen la línia de temps, on hi posen fenòmens que passen o han passat. En aquesta línia del temps hi afegeixen en Bru Rovira i la Isabel Muñoz, una altra fotògrafa.

A l'aula, es plantegen preguntes: Les plantes tenen mare?; Com ens reproduim?, etc. Després busquen informació sobre les preguntes que s'han anat qüestionant. La maria elabora un llibre: es tracta d'un llibre en blanc, en què cada dia un infant se l'emporta a casa perquè escrigui o enganxi imatges sobre la mare, l'àvia, etc., tot entorn al mateix tema.

Miren fotografies de Bru Rovira i les representen; després ells mateixos fan una exposició.Fan el díptic per la conferència i l'exposició; els porten l'exposició de Rovira a l'escola. Els pares i mares van un dia a la classe per què els nens i nenes els expliquin i ensenyin l'exposició. Al final de la seva visita, els pares i mares també donen la seva opinió.

Els nens i nenes tenen un blog: "Treball amb les famílies". Alguns pares i mares comenten sobre l'exposició; els infants ho poden llegir a l'escola i també poden comentar aquest blog; això, per una banda, serveix als nens i nenes com a retroalimentació i, d'altra, els pares poden veure què fan els seus fills a l'escola.

La Maria els planteja el següent: "Quan jo sigui mare o pare...". Aquestes són algunes de les respostes dels nens i nenes:

          - Quan jo sigui pare jugaré a futbol amb el meu fill.

          - Quan jo sigui mare portaré el meu fill al cole amb l'ambulància.

En acabar aquest projecte, la Maria els fa reflexionar sobre què és el que més els ha agradat del projecte; han de dibuixar i escriure alguna cosa. Després parlen del què han fet durant aquests dies, amb aquesta proposta didàctica; parlen de com ho han fer per aprendre. La mestra presenta els objectius i continguts del projecte, per tal de compartir-ho amb altres mestres.

Les situacions de vida d'aula que nosaltres montem són les que deixen pas a l'aprenentatge; nosaltres necessitem uns referents.

REFLEXIONS i PREGUNTES

• Per què no tots els animals es comporten de la mateixa manera entre pares i fills? Per exemple, sempre hi ha la típica imatge de dues girafes (una gran i una petita) mostrant-se afecte, o de dos ossos, etc.; aquests són animals mamífers. Però no és habitual trobar-se imatges d'altres espècies d'animals (cucs, insectes, etc.) mostrant-se afecte.
• Amb els animals no intervé tant el pare, o l'àvia... en canvi amb les persones sí.
• *Això passa perquè hi ha molta diversitat.

•  Trobo que el fet que en una escola hi hagi grupsd' infants de diferents edats resulta molt interessant i profitós; els petits poden aprendre dels grans, prenent-los com a models o referents, i els grans poden ajudar i ensenyar als petits, sentint-se'n responsables; això enriqueix molt. És la mateixa realitat que vaig poder observar i viure a les meves pràctiques a la Bressola.
• Considero que el fet que els pares i mares vinguin algun dia a l'escola per assistir a una activitat que involucra tant als infants, com és en aquest cas una exposició i conferència que fan ells mateixos, és molt important, ja que els nens i nenes es poden sentir més segurs a l'hora de parlar. També és una manera perquè els nens vegin que hi ha un bon ambient entre l'escola i la família. Crec que s'hauria de fer més sovint això de que els pares assisteixin a l'escola per contemplar les activitats i projectes dels seus fills.